El primer dia

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
El primer dia

Avui hem buidat el pis dels pares. Es traslladen a la casa del poble, volen tornar a l’origen de tot i gaudir d’una natura que els apropi a la terra que al final els acollirà.
Entre les andròmines que hem repartit jo m’he quedat un àlbum de fotografies escolars. De totes,n´ hi ha una que recordo especialment, és la del meu primer dia d’escola i somric mentre agafo ben fort la cartera nova.

La mare em va cridar d’hora i l’oloreta de sopes d’all que venia de la cuina va ajudar a despertar-me. Sembla que encara vegi el plat ple d’aquella menja espessa i calenta d’un color blanquinós amb un ou al bell mig de l’escudella ...

L’àvia em va clenxinar els cabells mullats de colònia “Nenuco” mentre jo em cordava la bata ratllada blava i blanca acabada de planxar.

La primera impressió no va ser gaire bona. La classe feia olor a resclosit, a entrepà de xoriç i també a pixums. Després vaig comprovar que alguns nens s’havien orinat a sobre, no sé si pels nervis o per haver de deixar la mare a la porta.

El millor va ser conèixer la mestra. Si tanco els ulls encara puc descriure com anava vestida, el color dels seus cabells, l’aroma del seu perfum. Va ser el primer gran amor d’una llarga llista que va començar aquell setembre.

Em van fer seure a la segona taula de la dreta i el meu company de pupitre, l’Enric, es va passar el matí tocant amb els capcirons dels dits les llibretes, els colors, els llapis. Resseguia lentament tots els contorns del que ell considerava el seu tresor. Encara avui és el meu millor amic i conserva la virtut d’il·lusionar-se amb tota nova aventura que comença.

El matí va transcórrer entre cançons, jocs de pati i plors dels alumnes un pèl perduts en aquell món completament nou

A l’hora de l´àngelus la mare i l’àvia ja m’esperaven a la porta. L’última cosa que recordo és el plat d’arròs amb tomàquet que vaig menjar amb delit i el solet tardorenc que escalfava el menjador de casa.

Aquesta fotografia és ben bé la crònica d’una època.


J.L.F.

Comentaris

  • És curiós...[Ofensiu]

    És curiós, la meva primera intenció en el conte d’aquest mes era fer un relat al voltant d’una fotografia… no me’n vaig sortir i vaig canviar.
    Ben retrobada en aquest espai!
    —Joan—

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: