El primer cop

No el notes. Penses que t'ho mereixes. Demanes disculpes per xisclar. Acceptes que el teu comportament l'ha provocat. Et lamentes per dins. Lamentes no haver parlat d'una altra manera. Et quedes quieta un moment davant de l'aigüera, et rentes les mans, et mulles la cara i continues preparant el sopar. Vols que el menjar surti bo. Què menys!, després del disgust que li has donat. Mentre ell veu la tele, pares taula. L'avises. El sopar està llest. Llavors es desperta el petit. L'agafes en braços i el portes al llit. Trigues uns deu minuts. Serveixes els plats. Ell ja està assegut esperant el seu menjar. Abans que tinguis temps a asseure't, un cop, et sobresalta. Aquests deu minuts amb el teu fill han fet que el sopar es refredi. T'acostes ràpidament a agafar-li el plat per a escalfar-lo. T'agafa del canell. Et mira. Apartes la cara. Et deixa anar. Poses el plat al forn. S'aixeca. Se t'acosta. Tornes a dir ho sento. Ho dius en veu baixa perquè no s'alteri, el teu fill dorm. El xiulet del forn sona. S'aparta de tu i torna a seure. Li tornes a posar el plat. No tens gana però menges. Acabat de sopar, rentes els plats i reculls la cuina. Amb llàgrimes als ulls mires al teu fill. Continua dormint. Te'n vas al llit. No dorms. Escoltes passes cap a l'habitació. Et dónes la volta de seguida. Es fica al llit al teu costat. Han passat deu minuts, dorm. Llavors t'adorms tu també.
Al matí t'aixeques, després de l'esmorzar, et maquilles com mai. Portes al teu fill al col·legi, compres i truques a la secció femenina; estàs malalta. La casa buida, estàs sola. Sola a casa i sola a la vida. Et pot denunciar si deixes la llar. Has d'aguantar. Aniràs a la presó i el teu fill es quedarà sol amb ell. No pots treballar sense el seu permís, ni obrir un compte al banc. Agafes una llibreta i escrius.
15 de juny de 1963. El meu marit em pega i Franco li permet. De seguida esborres el que has escrit, et pot denunciar. Tornes, 15 de juny de 1963: El primer cop.