EL PONT MEDIEVAL DE SANAÜJA. LA SEGARRA INFINITA

Tenim ‘debilitat’ pels ponts, feta aquesta afirmació, us explicaré que anàvem el Joan Escoda Prais i l’Antonio Mora Vergés pels límits de les comarques de la Segarra, l’Anoia i el Solsonès, i en ocasió de visitar el castell de Sanaüja, l’anomeno ‘Castell de boira’, perquè com veureu en les imatges d’aquella crònica, els núvols baixos, eren molt i molt densos.



No advertia en un primer moment que creuàvem un pont medieval, va ser en la tornada que me’n adonava; el rètol no diu res – algun brètol ha dedicat una estona de la seva existència a esborrar-lo -, i per descomptat ‘l’Enciclopedia de Barcelona’, no es preocupa d’aquestes minúcies – sobretot quan com en aquest cas, estan dins de les terres oblidades del ‘forat negre ‘- ; s’afirma a la pàgina de l’ajuntament que l’actual pont correspon als segles XIV-XV, cal suposar que abans d’aquesta data n’existia un de més ‘feble’ que calgué reforçar i/o reformar , quan el poble va anar creixent. Al segle XVII el bisbe d'Urgell, feu moltes obres al Castell per adaptar-lo a residència.



Baixem pel costat dels antics rentadors a la llera del riu,


i comprovem que estem davant d’una d’una construcció sòlida amb dos ares de mig punt, mènsules i tallamar. Recollirem imatges de tot plegat, particularment dels forats on s’aguantava el cindri o cintra ,



[ Bastida de fusta que sosté una volta, un arc en construcció, fins que està posada la clau.] El cindri havia de ser suficientment resistent per suportar el pes del pont fins que es col•locava la clau i tot el conjunt quedés ben lligat per poder resistir les batzegades del corrent d'aigua. Fa mal de cor – almenys a mi – que caiguin a l’oblit obres com aquesta, que constitueixen un dels exemples mes interessants de l’arquitectura civil, a les terres de la Catalunya interior. Em recordava un amic que volta força per l’estranger , que per molt menys del que aquí deixem caure – quan no ho tirem a terra directament – per arreu presumeixen de la seva història, i en fan objecte de promoció turística. Tenim uns ‘ mals senyors’, això és obvi, oi ?