EL PONT EIFFEL DE PERALADA. ALT EMPORDÀ

Gaudíem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, de la companyia i les explicacions de la Maria Dolors Costa Mari, que ens feia de sherpa per les terres de l’Alt Empordà.




En la nostra visita a Peralada ens portaven a veure un petit font de ferro que permet superar el llit del Llobregat d'Empordà; aquest curs d’aigua neix al pic del Llobregat, passa per la Jonquera i rep les aigües del vessant sud de la serra de l'Albera, com la resta dels cursos fluvials les aigües es fonen a la Muga, en la plana quaternària de l'Alt Empordà, on es fan els vinyars de Peralada.

Pel que fa a la diversitat biològica, cal dir que és un riu ple de vida: el poblen les típiques espècies de riu català, barbs i truites, crancs de riu (actualment dominat pel cranc de riu americà, l'autòcton ha gairebé desaparegut), anguiles, serps d'aigua, salamandres, gripaus, granotes... Les ribes estan plenes de la vegetació de ribera: verns, pollancres...



Ens explicava un pagès que fa servir aquesta estructura per accedir als seus horts , que l’ Alexandre Gustave Eiffel (15 de desembre de 1832, Dijon - 27 de desembre de 1923, París) cèlebre enginyer i arquitecte francès, especialista en estructures metàl•liques, havia estat en aquesta vila, i que gentilment per donar solució al petit problema que suposa creuar el Llobregat, havia dissenyat i construït aquest pont.

En expressió típica del Maestrat, posava uns ulls com a macarotes – macarulla, pinya de pi,.. - en sentir-ho, com la resta del grup, però en insistir l’home en que així li ho havien explicat, decidia recollir-ho amb la prevenció de que ‘ si non è vero è ben trovato’.

Alguna dada relativa a l’enginyer que dona nom a la famosa torre de Paris :

El cognom Eiffel va ser adoptat per un dels seus avantpassats a principis del segle XVIII, pres del seu lloc de naixença: Marmagen, a la regió d'Eifel, i això fou segons les cròniques perquè en francès no es podia pronunciar el seu veritable nom: Alessandrei Gustaaf Bönickhausen.

Alexandre Gustave Eiffel no va poder ingressar a la École Polytechnique francesa, per la qual cosa va acabar graduant-se com enginyer químic al 1855. Poc després va començar a treballar a una empresa d'equips per ferrocarrils.

Al 1867 fundà la consultora i constructora Eiffel et Cie. que va adquirir un gran prestigi internacional en l'ús del ferro, construint centenars d'importants estructures (ponts, grues, estacions...). Amb l'ajuda de l'enginyer belga Téophile Seyrig, es va adjudicar una subhasta internacional per a dissenyar i construir un viaducte de 160 metres de llum sobre el riu Duero, entre Porto i Vila Nova de Gaia, Portugal,...

Arribeu-vos fins a Peralada, és un lloc encisador.