Cercador
EL PONT DE LA GINEBROSA. LLADURS. EL SOLSONÈS
Un relat de: Antonio Mora VergésAnàvem la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur, i l’Antonio Mora Vergés, pel terme de Lladurs al Solsonès; l’extensió d’aquest terme 128 quilometres quadrats, supera de molt la de l’illa de Formentera, 83,24 quilometres quadrats ; dissortadament la densitat de població en un i altre lloc, ens dona una diferència abismal : 1,95 habitants per quilòmetre a Lladurs, per 109,89 a la petita illa de les Pitiüses .
La nostra primera destinació era l’anomena’t pont de la Ginebrosa, que permet superar el cabal de la Ribera Salada.
Fa quaranta-cinc metres de llargada, amb una alçada sobre el corrent de l’aigua de 4,30 metres, i una amplada de 2,34 metres; té tres arcs de mig punt rebaixats, una amplada de pilars considerable – plovia, i tant l’estat del terreny com l’ímpetu de l’aigua que baixava pel llit del riu, aconsellaven no arriscar-se a mesurar-ho de forma exacta, si teniu ocasió de fer-ho, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com - i un tallamar al pilar central. Li manquen les baranes que les riuades s’han anat enduen al llarg dels més de dos segles d’existència d’aquesta infraestructura.
L’indret estava sota el domini feudal del Castell de Terrassola , i està document que l’any 1775 el senyor de Terrassola, Domingo Ignacio de Miquel i de Rovira, va donar llicència a Josep Jou Tort, amo de la Ginebrosa, per construir aquest pont , damunt del llit de la Ribera Salada, que permet l’accés al molí , dit també de la Ginebrosa.
El pont de pedra malgrat estat fet a l’anomenada ‘Edat Moderna’, té uns trets clarament medievals; permet únicament el pas de vianants , i/o animals de carrega; fa la clàssica ‘esquena d’ase’ , i més enllà de permetre creuar la Ribera Salada als que necessitaven els serveis del molí, va permetre estalviar temps, i augmentar la seguretat als qui seguint els antics camins rals que passaven per aquesta zona.
Agraïm l’atenció rebuda quan demanaven informació a l’antic molí que exerceix avui únicament com a residencia familiar.
Quan al topònim és clarament descriptiu, i fa referència a l’abundància d’arbres i/o arbustos de Ginebre comú, que devien existir en aquest indret
La nostra primera destinació era l’anomena’t pont de la Ginebrosa, que permet superar el cabal de la Ribera Salada.
Fa quaranta-cinc metres de llargada, amb una alçada sobre el corrent de l’aigua de 4,30 metres, i una amplada de 2,34 metres; té tres arcs de mig punt rebaixats, una amplada de pilars considerable – plovia, i tant l’estat del terreny com l’ímpetu de l’aigua que baixava pel llit del riu, aconsellaven no arriscar-se a mesurar-ho de forma exacta, si teniu ocasió de fer-ho, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com - i un tallamar al pilar central. Li manquen les baranes que les riuades s’han anat enduen al llarg dels més de dos segles d’existència d’aquesta infraestructura.
L’indret estava sota el domini feudal del Castell de Terrassola , i està document que l’any 1775 el senyor de Terrassola, Domingo Ignacio de Miquel i de Rovira, va donar llicència a Josep Jou Tort, amo de la Ginebrosa, per construir aquest pont , damunt del llit de la Ribera Salada, que permet l’accés al molí , dit també de la Ginebrosa.
El pont de pedra malgrat estat fet a l’anomenada ‘Edat Moderna’, té uns trets clarament medievals; permet únicament el pas de vianants , i/o animals de carrega; fa la clàssica ‘esquena d’ase’ , i més enllà de permetre creuar la Ribera Salada als que necessitaven els serveis del molí, va permetre estalviar temps, i augmentar la seguretat als qui seguint els antics camins rals que passaven per aquesta zona.
Agraïm l’atenció rebuda quan demanaven informació a l’antic molí que exerceix avui únicament com a residencia familiar.
Quan al topònim és clarament descriptiu, i fa referència a l’abundància d’arbres i/o arbustos de Ginebre comú, que devien existir en aquest indret
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.