El nin desaparegut

Fa 20 anys en un poble d' Estats Units…
Dustin, tira la bola de foc ràpid!- va cridar Will.
- No puc, estic bloquejat!
- Tírala! Jo t’ajudaré amb la vareta màgica! - digué també Mike
- Anam a morir Dustin!- Cridà Lucas
Quan anaven a morir, de sobte, va entrar la mare de Mike.
- Mike, a dormir, que ja és tard- va dir la mare.
- Un segon, que reculli’m les fitxes i el tauler- va respondre Mike.
- Nosaltres ja ens anem a casa, Mike- varen dir tots.
Will, Dustin i Lucas varen agafar les bicicletes i varen anar-se'n cada un a la seva casa. Tots es varen dir adéu. Will era l'últim, vivia en els afores de la ciutat. Lucas es va despedir de Will. En Will se’n va anar cap a sa seua casa, de sobte va veure una sombra en mitg de la carretera, va girar ràpid amb la bicicleta i va caure dins el bosc.
Al dia següent a l'escola, estaven Mike, Dustin i Lucas però Will no apareixia.
- Algú sap si Will vendrà a classe? -va preguntar Dustin.
- Pot estar malalt, podem anar quan acabin les classes a la seva casa a fer-li
companyia.-Va proposar Lucas.
Varen acabar les classes i tots tres varen anar a la casa de Will.
(Toquen la porta de la casa de Will i surt la mare de Will preocupada)
- Heu vist a Will? No va tornar a casa ahir a la nit.- va dir la mare
- No- varen respondre tots a l'hora.
- Avui tampoc ha vingut a classe- va dir Lucas.
Dustin, Lucas, Mike i la mare d'en Will se'n varen anar cap a la comissaria on anteriorment la mare de Will ja havia avisat al xèrif. Varen arribar a la comissaria i els nins van explicar al xèrif el que va passar la nit anterior.
- Estàvem jugant als mags i als dracs, la mare de Mike va manar a anar-se'n a
dormir a en Mike, tots ens vàrem anar cap a les nostres cases, Will és el que
viu més lluny així que el vaig acompanyar un tros, ens vàrem dir adéu i allí va
ser l'última volta que el vaig veure- va dir Lucas.
- Podem anar pel camí on va tornar a casa a veure si trobam alguna pista- va
dir el xèrif.
Tots cinc varen anar en cerca de pistes que podria haver deixat en Will. Tots cinc desesperats perquè no trobaven cap rastre de Will, de sobte, Dustin va veure la bicicleta de Will.
- Eh!, mireu això, és la bicicleta d’en Will -va dir Mike.
El xèrif va veure marcades de sabata en direcció cap a l'interior del bosc, tots cinc es varen disposar a seguir les petjades, varen arribar fins a una casa abandonada. Ningú la coneixia
- Sembla una casa molt antiga -va dir Lucas.
La casa tenia dos pisos, varen tocar a la porta, però ningú va respondre, així que tots varen entrar dins la casa. El sòl de la casa era molt antic així que feia molta remor. Al pis de dalt domés hi havia mobles antics i molta pols, varen baixar al subterrani de la casa, hi havia un forat a la paret, pareixia un túnel. Estava fosc, i tots es varen disposar a entrar menys Dustin.
- Jo tenc claustrofòbia -va dir Dustin.
- Vinga va, entra! -va cridar el xèrif.
Dustin va entrar, Lucas va encendre la seva llanterna per a ocasions especial i Mike el seu tirachines per si apareixia algun drac. El túnel es va fer llarg, estaven cansats, però de sobte el xèrif va veure una llum al final del conducte, era un bosc obscur, amb molta humitat i amb moltes teranyines, varen sortir del conducte i de sobte es va tancar. Will estava damunt d'un arbre atrapat per teranyines. Varen agafar pals per intentar baixar-lo d'allí dalt. De sobte va aparèixer un drac gegant.
- Que és allò!? - va preguntar alarmat Dustin.
Mike va notar que el seu tirachines es convertia en un llançador de boles de foc i la llanterna per a ocasions especials de Lucas es va convertir en una vareta màgica. Entre els tres varen derrotar al drac que els estava atacant i el túnel es va obrir. Varen rescatar a Will, i tots sis es varen disposar a sortir del túnel.
- Si s’arribés a saber això, ens ficaríem en un bon embolic, que ningú digui rés a
ningú. D’acord? -va dir el xèrif
- D’acord! -varen dir tots cinc tremolant.