El mirall ja no em retorna la meva imatge

Un relat de: yoeldelunamanfredi9

El mirall ja no em retorna la meva imatge. Em miro i em remiro. Potser és que està massa brut. El rento i res. Pot ser que m'estigui apagant? Que estigui perdent color? Va, quina tonteria, no puc perdre color.
El mirall només és un reflex. Però que passa amb el meu reflex? Em van dir que era el millor de la botiga. Era el que sempre hauria volgut tenir. He perdut amics i no em parlo amb la meva família, però ara la gent em mira, els agrado. Trucaré a l'empresa i els fotré un puro...
-Miri, que trucava per dir que m'han donat un producte defectuós. Doncs he arribat a casa amb tot posat i al mirar-me en el mirall, que no em trobo... Com? Però vostè que s'ha cregut, posi'm ara mateix amb l'encarregat !
M'han penjat.
Tot seguit penso: Perquè no sóc jo, i no alguna cosa semblant? Però no veig res que m'ompli en el camí. Hi ha molta falta d'afecte.

Comentaris

  • Si que ho sembla[Ofensiu]
    Josoc | 22-05-2008

    "que tinguis manca d'afecte" com dius al teu relat. És tan bonic trobar-se reflectit als ulls de l'amant, com en un mirall! I tu, en el teu poema, no tractes massa bé la teva companyia.
    Segur que escriure i publicar et farà bé. Ànims!

l´Autor

yoeldelunamanfredi9

2 Relats

1 Comentaris

1915 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00