El mag

Del sol mil brillants rajos
els vidres d'or despunten
perles sagnants semblen
la nit tot ho cobreix

La lluna és com un monstre
alçat enmig el cel
estrelles són quimeres
somnis en l'univers

Malvades aus gemeguen
per l'astre resplendent
i tres vils corbs reposen
al sepulcre fet d'argent

S'agita ja la terra
allà on es desfà el mort
que aquí es va deixar caure
per la seva mala sort

En una arcana llosa,
als peus d'aquella tomba
hi figura el gran misteri
de l'heroi que allí reposa:

"He cercat la màgia
que descansa al més enllà
i he enganyat la lluna
que el cel té controlat.
Maleïda mà la meva
que aquests versos ha creat
maleïda aquesta roca
que aquí em té sepultat"