El guarda del refugi Colomina

D'ençà que, ja han passat 25 anys des de que sóc aquí. 25 anys sent el guarda d'aquest refugi. Vaig arribar aquí amb un esperit inútil que empassava la vida sense miraments. Un esperit que ballava enmig de les turbulències que la vida m'havia posat al davant. Així va ser, i des de llavors la xiuladissa de mil reflexions inquietes; agafo el llapis i les paraules dibuixen delicades històries.
Aquí dalt ve molta gent a passar la nit, he vist gent de molts indrets venir. Podria escriure una novel•la de totes les coses que he viscut aquí, però finalment decideixo guardar-les per mi. M'aixeco cada matí i veig la immensitat de les muntanyes. Intento calmar-me quan de molt endins, l’anhel de voler més no em deixa veure el que ja tinc. Només cal que observi amb detall per emplenar les butxaques dels cinc sentits. Natura de fulles interminables, que es van ressecant, mentre les arrels dels arbres obren escletxes entre la terra eixuta, que enveja un estany que de moment és tan sols una il·lusió.