El Gran Viatge - Part 1: La Cova

Allà estava jo, davant de aquella cova amb la que tantes vegades havia somiat. Però avui era diferent, era el moment de trobar el que des de tant temps portava buscant.
No se perquè aquesta vegada m'havia costat més del compte trobar-la, vaig estar mes de dos dies caminant, però cap al final del segon dia, quan ja fosquejava, per fi vaig albirar la cova, tan sinistra com sempre.
El bosc era humit i frondós, les arrels dels arbres s'entrelligaven amb plantes i estranyes herbes de moltes i diferents tonalitats de verd, la negra obertura de la cova semblava imposar-se sobre el resta de la obscura natura que habitava aquell bosc, encara així el llindar de la cova estava vigilat per uns sentinelles verds i allargats, unes plantes llargues, fosques, que s'abraçaven entre si, no barraven el pas, però si que semblaven molestes, l'ultima vegada que vaig entrar a la cova, no eren allà.
Em vaig dirigir cap a l'obertura, un munt de petits insectes giravoltaven a l'entrada de la cova, vaig endinsar-me en la absoluta foscor de la cova...
Allà enmig restava immòbil, era ella, amb una resplendor especial destacava enmig de la cova, tan sinistre com jo la recordava, amb la seva expressió sorruda i taciturna de sempre, em clavava aquella inoblidable mirada, tan inescrutable com sempre, quan em vaig redreçar cap a ella, vaig notar un imperceptible moviment, vaig fer un esforç per veure el que ningú podria veure, i si, tenia alguna cosa a la mà, em vaig apropar, els meus passos ressonaven a la gran cambra, que restava immòbil, espectant de l'escena que esdevenia als seus adintres, estava a menys de un metre, notava el seu tímid alè, podia sentir el bateg del seu cor, era el moment tant temps esperant per arribar per fi, era per lo que havia nascut, no tenia un altre possibilitat...
- Bernat aixecat que ja son las nou!!!- cridà la meva madrastra.
Un dia més sense arribar a descobrir el misteri de la cova, ja era quasi un any, esperaré a aquesta nit, perquè tornarà, ella tornarà, i quan la pugui tocar, s'esfumarà, com sempre, com va fer ella...