Cercador
El gnòmon del rellotge de l'Hostal de Vallhonesta
Un relat de: Antonio Mora VergésTornava a les runes gegantines de Vallhonesta en ocasió de la festa del 71 aniversari del Joan Moliner i Manau, conegut ja com el darrer hostaler i ermità de la romànica de Sant Jaume.
Fèiem amb el Joan Escoda i Prats un tomb per les restes de l'hostal, i l'aguda vista del fotògraf de Mura, va advertir el que sens dubte era el gnónom del rellotge sol en les restes de la paret de la façana principal de la casa. Les fotografies en donaran testimoni.
Els rellotges de sol tenen per a mi, com tantes i tantes coses del nostre país, un especial valor, i sempre que en trobo algun el retrato ,i si és possible l'exposo a la galeria fotogràfica de www.moianes.net ; m'encanten les llegendes que sovint acompanyen el dibuix del rellotge vertical; des de la clàssica, tu sense so, jo sense fe, ..... , fins al verset encertadissim de Sant Pere de Bertí
Pels camins del Cel
El sol va fent via
Mira quina hora és
I aprofita el dia.
Sense oblidar els rellotges de Nostra Senyora del Remei a Caldes de Montbui, o el de L'Estany , o,......
La història del rellotges de sol i la de la nostra espècie tenen el mateix inici; i l'evolució dels coneixements humans és la que fa avançar en el seu disseny i precisió, fins esdevenir quasi una ciència la gnomònica. A Catalunya tenim - no podia ser d'altra manera - un col·lectiu, la Societat Catalana de Gnomònica ; els objectius fonamentals d'aquesta organització son : el foment de l'estudi i la investigació al voltant dels rellotges de sol, promoure'n la seva construcció, recuperació i restauració i l'impuls de tota activitat relacionada amb els rellotges de sol.
Manllevarem algun dels coneixement tècnics d'aquesta Societat per explicar-vos a grans trets la evolució dels rellotges de sol :
Als grecs que varen estudiar a consciència els rellotges de sol, devem que el gnòmon (el «pal dret») deixi de posar-se vertical i passi a ocupar la posició correcta, paral·lela a l'eix terrestre. És essencial copsar la importància que té el fet de deduir que calia posar el gnòmon paral·lel a la direcció de l'eix terrestre: això feu que els rellotges assenyalessin tot l'any les hores d'una durada constant convertint-los en instruments de mesura realment.
Els àrabs, aprofitant que traduïren meticulosament els textos de Ptolomeu, van perfeccionar fins uns altíssims nivells la tècnica dels quadranters. Durant els anys del seu domini diverses millores s'introduïren en l'astronomia i la matemàtica. Per primer cop s'utilitzà el sinus com a mesura trigonomètrica i es perfeccionà l'astrolabi. També van posar a punt el gnòmon foradat, modalitat que consisteix en posar una plaqueta a l'extrem de l'estil amb un forat diminut, això fa que el punt on marca estigui molt més ben delimitat que el perfil, de vegades confús, de l'ombra de la busca.
D'aleshores ença no hi va haver cap canvi significatiu en el disseny i fabricació dels rellotges de sol, que ocuparien les façanes de Palaus, Esglésies, i també de moltes cases, fins a l'adveniment de la excel·lència mecànica que s'assolirà a mitjans del segle XVIII.
La pregunta però quan al rellotge de sol de l'Hostal de Vallhonesta, que s'abandonarà cap a la meitat del segle XX, i quin ràpid espoli palesarà manifestament les instruccions d'anihilació vers els nostre país que portaven els nouvinguts. És justament que deia la seva llegenda ?.
A l'espera de les respostes demanades a la Societat Catalana de Gnomònica i a la redacció del Breny a Sant Vicenç de Castellet, una hipòtesi : A esquerra i dreta del gnòmon, el sol i la lluna, com a símbols apocalíptics, que anuncien la destrucció d'aquest món dolent, com a preàmbul de l'aparició del cel nou i la terra nova.
Recordo sempre, i més en aquestes dates nadalenques, el comentari d'una amable lectora d'edat avançada, senyor Mora, quan llegeixo els seus relats, també jo pujo dalt de les carenes, gaudeixo de la bellesa de les nostres muntanyes i valls, i m'extasio en la contemplació de les nostres ermites, masies i castells. Som tants i tants els que ens estimem aquest país, que finalment acabarem commovent al bon Déu i ens atorgarà la llibertat i la independència.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.