El Figaró, un tros del Vallès al Congost.

El Figaró és un poble que anticipant-se molt en el temps va créixer de baix a dalt; anem però pas a pas :

L'any 1313 es documenta per primera vegada el lloc "a Figero", on vivia la concubina del rector de Monteugues - dita també barragana - . El nom del lloc fa referència a la presència dels arbres fruiters que hi havia en els horts del vessant de ponent del Montseny i de la riba del Congost, i que donaren nom al mas Figueró i al veïnat en general.
El mas Figueró es documenta per primera vegada l'any 1371 i el 1557 ja apareix configurat el primerenc "vicionatus del Figaró.

El creixement del nucli del Figaró va anar lligat específicament a la revifalla del camí del Congost com a eix comercial entre els nuclis o mercats de Vic i Granollers-Barcelona. Fou, doncs, la integració comercial d'aquests territoris el factor que explica l'aparició d'un nucli al fons de vall, orientat en gran mesura cap als serveis per als passavolants (hostal, ferreria, etc.).

A principis del segle XIX, el baró de Maldà s'havia referit al camí del Congost en termes no gens amables, dient que havia "a estonas mitg a tambullons las mulas en tot aquell camí de pujadas, baxadas y graonadas, dit lo Congost, de allò ben infama...que encara que lo donassen mil lliuras no hi tornaria a passar". La construcció de la nova carretera es va iniciar l'any 1846 i va acabar el 1851.

Les Escales, dites de d'Àngelus, construïdes entre els anys 1.928 i 1931, han esdevingut un dels elements identificadors de l'actual Vila del Figaró.

Foren dissenyades per l'arquitecte Amadeu Llopart i Vilalta, i formaven part d'un projecte de connexió a peu entre l'estació del ferrocarril i la part alta de la població, que s'anava enfilant a la falda del Montseny.

A les escales - que s'il·luminen a la nit - és combina la duresa del granit amb la lleugeresa de les pèrgoles de fusta tropical i els jardins laterals.

S'explica com a veritable motiu per a construir les escales, la de facilitar l'accés ràpid de les noies del poble que treballaven al servei dels estiuejants, des de la torre de d'Àngelus fins a Can Gambús ,

Recollida la imatge de les escales,m'arribaria fins a l'església de Santa Anna i Sant Rafael, actual parròquia del terme; fou construïda a mitjan segle XIX en substitució de la capella anterior d'origen baix medieval.

Segurament existeix un arxiu fotogràfic d'aquell període en el que la Vila, deixarà de ser bàsicament rural per esdevenir lloc d'estiueig.

© Antonio Mora Vergés