El Fet d'estimar

Aquelles llums s'apaguen al saber que no estàs,
l'habitació es queda buida i sola al haver-te marxat.
On són aquells petons que em vas prometre?
On són les paraules dolces que em vas jurar?
Paraules, només eren paraules que no vas arribar a desmostrar-les mai,
paraules que es van quedar a l'oblit i no es van apreciar,
paraules compostes per noms sense sentit,
paraules que es van dir sense estimar

El temps passa i la petjada s'esborra,
obriràs els ulls i te n'adonaràs que no hi sóc,
que ja és massa tard per tornar enrere,
serà el moment en què t'adonaràs del que tenies i has perdut.
Pensa, recapacita, dubta el que hagis de dubtar,
però no oblidis mai del que podries haver tingut
i ara ja és massa lluny per tornar a apreciar.

Les llàgrimes cauen com gotes d'aigua en el mar,
un nou dia està per començar i una vida per inciar,
el moment està per arribar i et costarà aceptar,
Em sentu sola, sense alè, nua al saber que no hi ets,
voldria tenir ales per poder allunyar-me d'aquest món sense sentit,
però no puc fer-hi res, ja has marxat i cap indici m'has deixat.