Cercador
EL DOLMEN DE COANER. SANT MATEU DE BAGES
Un relat de: Antonio Mora VergésTornàvem el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés a la serra de Torribalta als límits del Bages, en aquesta ocasió ho feixem a la recerca del dolmen de Coaner, o per dir-ho de forma més precisa, de les seves minses restes.
El Salvador Ginesta, en el seu llibre ‘ La comarca del Bages’, en relació al dolmen de Coaner diu :
Mossèn Ramon Canal, rector de Torroella, descobrí les restes, en un túmul d’uns quinze metres de diàmetre, destruït en part en obrir un camí de carro.
L’Albert Fàbrega en la seva publicació a :
http://www.raco.cat/index.php/Pyrenae/article/viewFile/145150/260691
ens diu : El túmul d’aquest dolmen es conserva força bé, malgrat la mutilació soferta al costat nord. Devia de fer uns 10 m de diàmetre i encara es poden veure restes del mur perimetral a la seva vora externa. S’hi varen recuperar unes poques restes humanes, molt fetes malbé, i un aixovar funerari compost per 15 grans de collaret discoïdals de petxina i un fragment corbat de bronze, que potser pertanyia a un braçalet. Aquests materials són al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Superàvem la creu que quedarà darrera nostre, i encara no a un centenar de metres, pujàvem dalt del marge dret, i observàvem les restes absolutament envoltades per la vegetació.
Tinc per cert que aquesta generació ha perdut – si en tenia prèviament – el seny; per arreu vegetació arbustiva, pins i brusca, quina única utilitat és la de provocar episòdicament un gran incendi, que en alguna ocasió dissortadament s’emporta la vida d’algunes persones. Aquí en aquestes terres, s’hi collia blat des de l’antigor, i més recentment potser hi havia vinyes. Algú pot explicar més que la raó, la necessitat ‘nacional’ d’abandonar l’agricultura i amb ella el país ?.
Ara, quan ens cal – forçadament – racionalitzar l’ús dels recursos, l’estultícia general – compartida aquí per espanyols i catalans – queda dolorosament de manifest.
Davant d’aquestes restes megalítiques, hem de retre homenatge des del fons del cor, als qui van trobar el descans etern en aquestes alçades; ells sense mitjans van aconseguir aixecar una nació, i avui curulls de recursos l’aboquem a la fam i la misèria.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/dolmen-de-la-creu-espelta-sant-mateu-de.html
El Salvador Ginesta, en el seu llibre ‘ La comarca del Bages’, en relació al dolmen de Coaner diu :
Mossèn Ramon Canal, rector de Torroella, descobrí les restes, en un túmul d’uns quinze metres de diàmetre, destruït en part en obrir un camí de carro.
L’Albert Fàbrega en la seva publicació a :
http://www.raco.cat/index.php/Pyrenae/article/viewFile/145150/260691
ens diu : El túmul d’aquest dolmen es conserva força bé, malgrat la mutilació soferta al costat nord. Devia de fer uns 10 m de diàmetre i encara es poden veure restes del mur perimetral a la seva vora externa. S’hi varen recuperar unes poques restes humanes, molt fetes malbé, i un aixovar funerari compost per 15 grans de collaret discoïdals de petxina i un fragment corbat de bronze, que potser pertanyia a un braçalet. Aquests materials són al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Superàvem la creu que quedarà darrera nostre, i encara no a un centenar de metres, pujàvem dalt del marge dret, i observàvem les restes absolutament envoltades per la vegetació.
Tinc per cert que aquesta generació ha perdut – si en tenia prèviament – el seny; per arreu vegetació arbustiva, pins i brusca, quina única utilitat és la de provocar episòdicament un gran incendi, que en alguna ocasió dissortadament s’emporta la vida d’algunes persones. Aquí en aquestes terres, s’hi collia blat des de l’antigor, i més recentment potser hi havia vinyes. Algú pot explicar més que la raó, la necessitat ‘nacional’ d’abandonar l’agricultura i amb ella el país ?.
Ara, quan ens cal – forçadament – racionalitzar l’ús dels recursos, l’estultícia general – compartida aquí per espanyols i catalans – queda dolorosament de manifest.
Davant d’aquestes restes megalítiques, hem de retre homenatge des del fons del cor, als qui van trobar el descans etern en aquestes alçades; ells sense mitjans van aconseguir aixecar una nació, i avui curulls de recursos l’aboquem a la fam i la misèria.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/dolmen-de-la-creu-espelta-sant-mateu-de.html
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.