El dia que morí Eva (ricard)

Sempre havia tingut dificultats per relacionar-se amb els altres, la vida l'havia convertit en un gat de masia. El detonant que el feu tancar en ell mateix de manera definitiva però, va ser el saber que la seva xicota no només li deia "t'estimo" a ell, i que li havia estat fotent les banyes de manera continuada. Des de llavors s'enfundà en una cuirassa feta d'escepticisme i desconfiança evitant intimar amb ningú per por d'haver de reviure la desil·lusió i l'enfonsament anímic que, inevitablement, seguia a qualsevol relació d'amor o d'amistat, tant li feia.
A poc a poc es va anar enganxant a internet. Primer va provar en aquestes pàgines de contactes que et trobes només connectar-te. Però no s'hi acabava de trobar còmode; l'engany i la mediocritat intel·lectual eren la norma. Un bon dia va fer cap a un web en que la gent que hi participava mostrava unes altres inquietuds; tots hi penjaven poesies i contes, o enllaços a clips musicals... A poc a poc s'hi va anar introduint i va començar a creuar missatges amb un bon nombre de persones. Havia trobat la pàgina ideal per a ell; podia parlar amb altres, però mantenint la necessària distància per tal de no implicar-se emocionalment. La majoria signaven amb pseudònim i ni tan sols sabia d'on eren o quina edat tenien. Un bon exemple era una noia/dona que es presentava com a Eva. Mantenien converses regulars en el fòrum de la web i, fins i tot, s'havien creuat algun e-mail. Quan s'hi connectava, de manera automàtica, buscava el seu nom en el fòrum i, si veia una intervenció seva, no podia deixar d'esbossar un somriure abans de llegir el què deia, ni que no fos adreçat a ell.
Un mal dia però, va saber per la pròpia web que Eva havia mort. En aquell mateix moment s'adonà que aquell castell que havia construït per mantenir-se distant de la resta del món s'havia ensorrat. El no saber quina cara feia ni on vivia no van ser cap impediment perquè sentís la mateixa desolació que si hagués viscut davant mateix de casa seva.
Feia dies que passava moltes estones amb la mirada fixa a la pantalla de l'ordinador, que romania apagat.