El crim perfecte

Un relat de: Jordi Remolins

L'aficionat a llegir novel.les policíaques va cometre un crim impecable, sense deixar un sol indici que pogués fer pensar a ningú que n'havia estat l'executor. Ni tan sols podien buscar-lo a través d'un mòbil perquè va triar a una víctima a qui no coneixia en absolut, i de qui va fer desaparèixer el cos tallant-lo a trossets i desfent-los minuciosament amb un aparell domèstic de trinxar carn. Un crim perfecte, cosa que no pot pas dir-se de l'autor, que no va poder-se estar d'explicar per tot el barri la seva obra mestra en el decurs d'una de les habituals borratxeres, però que afortunadament ningú va creure's.

Comentaris

  • Un minirelat perfecte[Ofensiu]
    nuriagau | 06-04-2009 | Valoració: 10

    M'ha agradat el teu relat.

    M'ha recordat un Nanorepte que s'ha fet fa poc. Clica les lletres de color i et duran al fòrum, on trobaràs els Nanorelats presentats alNanorepte 170.

    Felicitats pel relat!

    Núria

  • futbol sala?[Ofensiu]
    jordiJVS | 11-03-2006 | Valoració: 7

    millor que no opini.
    Has estat escollit pel llibre, no?
    www.elforatfanzine.com
    he penjat un link a aquet relat.m'imaginoa que no t'importarà.

    sort i recorda que ens deus un sopar.

    mr fn.

  • m'ha fet gràcia...[Ofensiu]
    Capdelin | 21-02-2006

    que després de tantes pel.lícules desafiant el crim perfecte, buscant arguments subtils i complicadíssims i sortint fallides perquè diuen que el crim perfecte no existeix i acaba descobrint-se (sinó la peli seria comercial?)... tu agafes una víctima qualsevol, la mates, la fas trossos amb una maquineta domèstica de trinxar carn i "ze acabó"!
    bé, és broma...
    crec que existeix el CRIM PERFECTE, no per la seva sofisticada perfecció... sinó per la imperfecció dels que l'han de descobrir... quants assassinats hi ha silenciats en l'anonimat!
    però els humans busquen fins i tot en les seves atrocitats, la perfecció.
    felicitats per la teva imaginació, ànims!

  • sin titulo[Ofensiu]
    monalisa | 21-02-2006

    seguramente sea la unica que este escribiendo comentarios en castellano, pero te dire que no esta mal, pero aun me sigues dejando con ganas de encontrar el final, creo que si fuera un poco mas largo ya no seria solo bueno sino excelente. pero tu eres un escritor y comprendo que un escritor verdadero no es escritor quien espera el momento adecuado de inspiracion hacerlo, sino quien saca todos los dias un poco de su tiempo para dejar plasmado un poco de si mismo y sin duda eso tiene mucho de ti. vuela alto..

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Remolins

Jordi Remolins

65 Relats

118 Comentaris

77933 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
La infantesa de Jordi Remolins (Ripoll, 1970) transcorria plàcidament fins que una pilota mal dirigida va trencar el vidre de l'últim pis d'un edifici del pati dels salesians. La sort o la desgràcia va voler que sota mateix de la pluja de bocins de cristall que es va produir, hi hagués el seu crani de deu anys. La recerca del fragment de vidre incrustat va resultar infructuós, però a partir d'aquell moment un nou ventall d'inquietuds va remoure el seu cervell. Impenitent operari metal·lúrgic per imperatiu vital, periodista aficionat i columnista a estones perdudes (El 9 Nou, La Marxa, El Ripollès, Osona Comarca, Diari de Girona), ha estat impulsor del fanzine Fimosis, ha col·laborat a Elforat, on ha publicat la sèrie de relats Els pecats regionals, i a Ruta 66 amb el pseudònim de Renzo Montagnani II. El seu activisme subcultural s'ha ampliat també a la televisió i ràdio locals, que han estat testimonis d'engendres audiovisuals com Els homes durs no ballen (TVR), La gran estafa del rock'n'roll (RMC) i Sang Fresca per Mamífers Voladors (Ràdio Ripoll). Actualment és el redactor del lloc web dedicat a l'erotisme www.eroscatala.com i té el blog http://remohead.blogspot.com.
Subcampions en sèrie (2004 Edizioni Vitali) va ser el seu debut literari, un recull de setze contes sota la influència de Bukowski, Welsh, Ellis, Iceberg Slim, d'autors clàssics de la novel·la negra com Burnett o Himes i del subgènere hard-boiled, tot plegat adobat amb dosis de surrealisme. Promesa o frau, Remolins és un nou valor per impulsar (o enfonsar encara més) la literatura catalana moderna, el messies punk-writer que estàvem esperant. Almenys fins al dia que aconsegueixi extirpar-se el maleït tros de vidre que porta clavat al cervell.
Contacte: renzomontagnani@hotmail.com