El conte de la LLuna

Anava la lluna, pel cel cap enllà,
i en una cruïlla es tingué d’aturar,
hi havia molt trànsit: planetes i estels,
cometes i estrelles i algun meteorit,
tots en caravana, viatjant de nit.

Quan duia una estona parada a l´estop..
pensava la lluna: - menoi! hi ha molt trànsit,
ja cal que vigili.. no em donin un cop.
On deuen anar tots en caravana
si avui no es pas pont, ni cap de setmana?.

I tota intrigada, preguntà a un estel
Que estava aturat
just al seu costat:
- ¿Per que hi ha tan trànsit?
i tots tan lluents?
on aneu tan tard i tots tan contents?

-Doncs mira lluneta - li digué l´estel –
anem a la Terra, que allà avui hi ha gresca,
que hi fan una festa per tots els del cel.
Pujarem als arbres i damunt les coves,
i a dins de les cases, tant velles com noves.
I els qui hi trobin plaça, es podran posar
dalt d’alguna torre o d’un campanar!


-Doncs ja veig que així, -sospirà la lluna-
Amb aquesta broma n´hi ha per estona!
Bé doncs, tan se val,
amb molta paciència faré el meu viatge
i quan sigui l’hora pagaré el peatge.
Sempre s’hem complica el trànsit celestial!

I mirant la Terra digué : BON NADAL!