EL COMUNIDOR DE SANT ANDREU DE L’ESTANYOL. BESCANÓ. GIRONÈS. CATALUNYA

La descripció tècnica ens diu ; construcció de planta quadrada (2,40 x 2,40 metres), amb un mur de maçoneria d'uns 40 centímetres que s'aixeca gairebé un metre a l'interior. Als angles hi ha quatre columnes cilíndriques de pedra, una de les quals té la base escalonada, sostenen un embigat de fusta amb teulada a quatre vents. Al centre hi ha una peanya amb una creu de ferro forjat.

Joan Maria de Ribot i de Balle ( Girona , 24 de febrer de 1919 + 21 de setembre de 2014 ), va dur a terme la seva restauració.

Els sacerdots catòlics des del comunidors beneïen els camps i les besties, i demanaven al bon Déu – en funció de les necessitats de la comunitat- el benefici de la pluja, o el que fos precís.

Comunir : Conjurar ( el mal temps ) amb oracions o exorcismes.

Comunidor : Petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església; la seva funció – quan els capellans anaven a les processons sota el pal•li – era bàsicament la de dotar de dignitat al prevere que des d’allà beneïa els camps, les collites i/o els animals, i s'aixoplugava quan calia i amb el breviari a la mà esquerra i el salpasser a la dreta, manava i/o demanava en nom de Déu als esperits immunds que congrien [segle XIV; del català antic concrear, concriar, provinents del llatí . concreare 'crear alhora', amb possible influx de congregare en el pas de -ncr- a -ngr-] les tempestats i les pedregades , que les dispersin i les allunyin.

Haurem de crear una distinció ‘Ad honorem’ per designar a les persones que com Joan Maria de Ribot i de Balle s’estimen Catalunya.







Sant Andreu de l’Estanyol és ‘ l’església perfecta’, manté encara al seu redós, el cementiri i el comunidor.