El complex del Centurió

Hi ha un relat històric, recollit entre d'altres llocs, als evangelis de Lluc i Mateu ; com sempre amb matisos diferents, en el que Centurió, càrrec de l'exercit romà, semblant al que seria avui un capità, que davant la malaltia d'un home pel que sent afecte, s'adreça a Jesús per demanar-li que el curi.
També hi ha un relat fantàstic, en el que un roma, pare de dos fills, militar l'un i escriptor d'una certa anomenada l'altre, pregunta a l'oracle, sobre el futur dels seus fills, i l'oracle, li diu que un d'ells assolirà la immortalitat per les seves paraules. L'home torna a preguntar, així serà l'escriptor ?. I l'oracle li contesta, no serà el militar !. El pare és va quedar desconcertat perquè no sabia quines serien aquestes paraules, que portarien al seu fill fins a la immortalitat. I tu lector les recordes ? :
Senyor, jo no sóc digne que entris a casa meva; digues només una paraula i el meu criat és posarà bo.
La tradició - sobretot cristiana - ha volgut interpretar aquestes paraules en el sentit, que el Centurió [ com nosaltres tantes i tantes vegades ], no ens sentim dignes. Aquesta percepció, la d'una suposada indignitat, és la que és coneix com el complex del Centurió; això ens talla, ens limita, ens redueix, en les nostres relacions amb les altres persones [ no serem dignes ], des de la nostra percepció i de vegades des de la percepció dels altres [ aquest xicot no és digne de la meva filla ], o davant d'un repte a la feina, o d'una distinció en qualsevol àmbit, us ha passat, oi ?
Cal però refer l'acció, com es fa en els judicis - almenys a les pel·lícules - i veure com va anar l'acció : El Centurió, constata que el criat estimat esta molt malalt, i decideix anar a trobar a Jesús, per demanar-li que faci el miracle de la seva guarició ; per anar a trobar a Jesús, de ben segur que és vesteix amb roba de carrer - com un jueu més -, no va pas, amb l'uniforme militar, oi ?. En trobar-se amb ell, possiblement dins del barri jueu, s'identifica - Senyor jo no sóc digne - els jueus i els àrabs, per referir-se als qui no son de la seva fe, diuen els gentils i/o els infidels; per tant, quan el Centurió afirma NO SÓC DIGNE, diu clarament a tothom que escolta, que NO ES JUEU, no pas que per cap motiu és senti de pitjor condició que qualsevol d'ells; desprès fa una afirmació, si més no gruixuda , DIGUES NOMES UNA PARAULA I EL MEU CRIAT ES POSARA BO, els jueus que estan amb Jesús, que l'envolten; qüestionen constantment que ELL sigui el Messies, i aquell infidel, aquell INDIGNE, afirma amb veu poderosa
[ recordeu que és un Oficial de l'exercit romà, i que les ordres s'havien de donar de viva veu ] que Jesús és Déu, que només amb la seva voluntat s'obrarà el miracle !
La resposta de Jesús, desprès d'afirmar - com jo ara mateix feia - Us asseguro que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe. És clara, senzilla, entenedora, directa : Ves-te'n, i que es faci tal i com has cregut !
Així doncs, ens cal replantejar-nos de vell nou, el complex del Centurió, nosaltres també, quan diem NO SÓC DIGNE, hem de creure que aquesta afirmació, és només per a situar-nos vers les altres persones, que sàpiguen qui som !, i tot seguit, sense por, sense recança, afirmen : PERO NOMES UNA PARAULA TEVA I ES FARA EL MIRACLE !, i amics lectors, com li succeí al Centurió, i com succeeix sempre que demanem amb el cor net, sentirem íntimament : Ves-te'n, i que es faci tal i com has cregut !

© ANTONIO MORA VERGES