Cercador
EL CELLER DE SANTES CREUS DE CESAR MARTINELL BRUNET. . AIGUAMÚRCIA
Un relat de: Antonio Mora VergésProjectat per l'arquitecte Cèsar Martinell Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) l’any 1919 s'acabà de construir l’any 1921.
La descripció ens diu que té planta basilical, una nau central més aixecada que les laterals i tres cobertes de teula, una per a cada nau. La façana principal està presidida per un gran finestral de maó d'arc de mig punt, flanquejat per un finestral similar però més petit a les naus laterals. Al mig hi lluu una esplèndida porta de maó, amb arc rebaixat de tres rosques de totxo a sardinell o plec de llibre. La gràcia del portal és que està emmarcat dins un trencaaigües esgraonat i mixtilini i té tot l'extradós de maó. La resta del parament és arrebossat de blanc excepte un sòcol senzill i els elements estructurals de maó: pilastres, línies d'imposta, cornises, arcs i les mènsules que els suporten. A l'interior, els pilars que separen les naus són cruciformes de maó, i la nau central té encavallades de fusta i bigues mentre les laterals tenen bigues paral•leles a la façana. La disposició de la façana reflecteix la distribució interior de l'espai, amb una composició en tres cossos. Els dos laterals reprodueixen l'estructura del central, però a escala més reduïda. En els tres casos hi ha una part superior ocupada per finestrals amb arc de mig punt que dóna llum a l'interior, i una part inferior amb pilastres decoratives. La porta, centrada, constitueix l'únic element singularitzat del conjunt. El material bàsic és el maó vist, en la decoració i l'arrebossat.
l'any 1987 va deixar de funcionar, i se’n va fer la restauració l’any 2005 ( ens agradarà saber les dades de l’arquitecte autor del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com
S’introduïa un lèxic propi de la religió catòlica per exaltar aquestes construccions laiques, funcionals i progressistes, que considerem – avui - fora de lloc; Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu.
La descripció ens diu que té planta basilical, una nau central més aixecada que les laterals i tres cobertes de teula, una per a cada nau. La façana principal està presidida per un gran finestral de maó d'arc de mig punt, flanquejat per un finestral similar però més petit a les naus laterals. Al mig hi lluu una esplèndida porta de maó, amb arc rebaixat de tres rosques de totxo a sardinell o plec de llibre. La gràcia del portal és que està emmarcat dins un trencaaigües esgraonat i mixtilini i té tot l'extradós de maó. La resta del parament és arrebossat de blanc excepte un sòcol senzill i els elements estructurals de maó: pilastres, línies d'imposta, cornises, arcs i les mènsules que els suporten. A l'interior, els pilars que separen les naus són cruciformes de maó, i la nau central té encavallades de fusta i bigues mentre les laterals tenen bigues paral•leles a la façana. La disposició de la façana reflecteix la distribució interior de l'espai, amb una composició en tres cossos. Els dos laterals reprodueixen l'estructura del central, però a escala més reduïda. En els tres casos hi ha una part superior ocupada per finestrals amb arc de mig punt que dóna llum a l'interior, i una part inferior amb pilastres decoratives. La porta, centrada, constitueix l'únic element singularitzat del conjunt. El material bàsic és el maó vist, en la decoració i l'arrebossat.
l'any 1987 va deixar de funcionar, i se’n va fer la restauració l’any 2005 ( ens agradarà saber les dades de l’arquitecte autor del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com
S’introduïa un lèxic propi de la religió catòlica per exaltar aquestes construccions laiques, funcionals i progressistes, que considerem – avui - fora de lloc; Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.