El cec i els qui no volen veure.

Hi ha un relat deliciós a Jn 9, en el que l'evangelista amb extraordinari luxe de detalls ens explica que Jesús en trobar-se un cec de naixement, va escopir a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec, i li digué : Ves a rentar-te a la piscina de Siloè [ que en llengua hebrea vol dir "l'enviat " ]. El relat ens diu que l'home va fer allò que li manaven, i que va tornar veient-hi.

El cos del text insisteix justament en el fet que aquest miracle, provoca una reacció negativa als mestres de la Llei, que malgrat l'evidència insisteixen en detalls menors per mantenir les seves tesis: el dia de l'acció miraculosa era dissabte, i segons el seu enteniment aquell fet trencava el repòs del dia sagrat; Jesús no formava part " de la seva capelleta " ben al contrari, insistia davant la gent, en que feien un compliment únicament "formal" de la llei de Déu, però que les seves obres i les seves accions, deien justament que n'estaven molt allunyats.

El qui havia estat curat, cansat d'explicar una vegada i altra com havien succeït el fets; d'haver observat com també els seus pares eren objecte d'interrogatoris, dubtes i incriminacions, s'atreveix a fer una reflexió en veu alta : Tots sabeu que Déu no escolta els pecadors, però si que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat. Mai no s'havia sentit a dir que ningú obris els ulls d'un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no hauria pogut fer res.

La resposta dels fariseus és clara : El van treure fora de la sinagoga, el van excloure de la comunitat.

El relat ens explica encara que el cec, confessa la seva fe en Jesús.

Sempre m'ha cridat l'atenció la omissió conscient i voluntària dels evangelistes pel que fa a la identificació d'aquests personatges, als qui he acabat donant el nom de " secundaris d'or ". Sense ells - malgrat el desconeixement de la seva filiació - no tindríem el testimoni de l'acció de Jesús, que ens serveix justament per interpel·lar-nos en les nostres accions més quotidianes.

La saviesa popular recorda " no hi ha més cec que aquell que no hi vol veure " ; aleshores i avui, trobem moltes persones que s'enreden en detalls menors, per negar els fets més evidents. Sovint quan us exclouen d'alguna "capelleta" us fan un gran favor ; torneu a dependre únicament del vostre albir, i només vosaltres - recordem-ho sempre - sou els responsables dels vostres actes; de les accions i de les omissions, de les que haureu de donar compte quan arribi l'hora en el judici final.

Com demanava el nostre poeta :

Quan arribi la hora de temença
En que es tanquin aquest ulls humans
Obriu-me'n Senyor un de més grans
Per contemplar la vostra faç immensa !

Nosaltres, també com ell, "volem veure ".

© Antonio Mora Vergés