EL CASINO DEL MASNOU

Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940) a indicació del comte de Lavern (Pere Guerau Maristany i Oliver (el Masnou, Maresme, 12 de gener de 1863 - Barcelona, 23 de juliol de 1927), aixecava entre 1903-1904 , la seu de la societat recreativa i cultural el Casino del Masnou.

La descripció tècnica ens diu ; L'edifici té diversos cossos, ordenats al voltant d'un espai lliure arbrat i de l'antiga masia de Can Fontanills. D'aquest primer mas, es conserva la planta baixa amb la porta d'accés i una de les finestres gòtiques de la façana. Una part de la nova construcció engloba una antiga torre de defensa i en reprodueix les finestres originals.



Al costat dret hi ha l'entrada al Casino i la Rotonda, amb una terrassa superior semicircular. A l'esquerra de la masia hi ha el Teatre, amb nombroses portes a la planta baixa, voltades d'amples motllures. Al pis superior hi ha finestres coronelles d'inspiració gòtica i, a la part del "hall", uns grans finestrals d'arc escarser amb vitralls policromats. El teatre consta d'una platea amb llotges laterals a la planta baixa i una balconada correguda semicircular sostinguda per columnetes de ferro colat. Destaquen les motllures, decoracions i plafons de guix dels sostres i les baranes de ferro forjat i les làmpades. També cal destacar elements interiors com la llar de foc , el sostre de fusta i les decoracions de les finestres datades al segle XVIII.

Al Masnou hi constaven com a veïns 3.396 persones al cens de l’any 1900.

Trobava encertat i més enllà de les claus de Sant Pere (*) escaient el blasó d’aquest poble : Escut caironat: d’atzur, un mas d’argent acompanyat a la punta de dues claus passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d’or, en banda i per damunt de la d’argent, en barra. Per timbre, una corona de vila.




(*)MASNOU, SANT PERE, EL

De l’església del Masnou l’informe denuncia la desaparició dels retaules de gran valor artístic i de campanes, fins i tot una que mesurava més d’un metre de diàmetre (pàgs. 85 i 86).

El temple parroquial, d’estil renaixentista, el 1936 fou incendiat i després quasi arrasat, quedant només algunes parets. Els objectes destruïts eren d’escàs valor històric. El campanar fou pràcticament demolit, i les campanes desaparegueren.

La casa rectoral fou saquejada, incendiada i arrasada, quedant només les parets del perímetre exterior. L’arxiu parroquial es perdé entre les flames.

http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf