El carrabiner i el Ciclista

Es una vella història, ara ja no n'hi han de carrabiners,ara son Guardia Civils, o Policies Nazionals, el cos de carrabiners va desaparèixer juntament amb la República, tampoc es que el planyem gaire, ja que els botxins ( sigui del color, nom o pais que siguin, mai,mai, mai desperten compassió en les víctimes
o possibles víctimes, però amb aquesta disquisició ens allunyem del tema, tornem-hi ! )

El tema passava a la Jonquera, cada dia de dilluns a dissabte, al voltant de les 20,00 hores, estiu o hivern, compareixia des de la banda de França un ciclista amb un sac carregat al portapaquets de la bicicleta, i cada dia durant anys i anys la conversa era la mateixa :

carrabiner. alguna cosa per declarar ?
ciclista. Porto un sac de terra de França.
Carrabiner. I jo que m'ho creure això !
Ciclista. Doncs es el que porto.!

Indefectiblement el sac acabava obert, i la terra, per terra ( valgui la redundància ), per constatar que efectivament hi havia només terra, i desprès de recollir-la el ciclista entrava al país.

Molts anys desprès, ja tots dos jubilats, carrabiner i
ciclista, varen coincidir a Girona, i el carrabiner, li va
preguntar :

carrabiner . Ara que ja estem tots dos jubilats, i no puc fer-te res, oi que m'amagaves alguna cosa dins del sac ?.

Ciclista. No, sempre duia terra i només terra, el que cad dia portava nou, era la bicicleta. Al mati passava la frontera en tren i al vespre tornava des de Perpinya amb la bicicleta nova, la venda de bicicletes en va permetre tenir un bon passar i donar estudis a la canalla.

QUANTES VEGADES, ENS OBSTINEM EN BUSCAR DINS EL SAC, I NO VOLEM
VEURE L'EVIDENCIA DE LA BICICLETA, OI ?