Cercador
EL BULLIDOR DE LA LLET A GISCLARENY. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésHavíem dinat a Bagà, a Ca l’Amagat , al carrer de la Clota, número 4 – us ho recomanem - la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur, el Joan Escoda Prats, el Joan Vilardell Illa i l’Antonio Mora Vergés; els que veníem dels Vallès teníem que ser a casa com més tard a les 20,00, i això donava per poc més que un tomb per aquesta vila que prepara la XIX edició de les Festes de la Baronia de Pinós.
No tenim – ni volem tenir – remei, i li pregàvem als nostres sherpas que ens portessin fins a l’anomena’t Bullidor de la Llet, dins del proper terme de Gisclareny. Rep aquest nom pel color blanquinós que l’aigua fa sempre que circula a gran velocitat i/o a pressió; advertim que tant aquí com en qualsevol altre lloc del planeta.
Ens advertia el Miquel que possiblement en aquestes dates de juliol, malgrat les pluges de la primavera és infreqüent que aquesta surgència sigui visible; decidíem remuntar el Torrent del Forat, que es forma al ajuntar-se les aigües del torrent del Pendis i del torrent d'Escriu, i sota un sol d’injustícia, superàvem el petit pont de pedra, del que no hem sabut trobar cap dada. sou pregats d’enviar qualsevol informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La remor de l’aigua que baixa des del brollador ens animava, però com ens advertia el sherpa, no teníem el goig de contemplar-lo en acció. El Miquel m’enviava al vespre una imatge de l’any 2.008, que penjaré juntament amb la que aconseguíem en aquesta ocasió.
Quan ens acomiadàvem del Miquel i la Rosa, el rellotge superava les 18,00, amén de superar la distància entre el Berguedà Sobirà i el Vallès Occidental, trobaríem un camió que transportava fusta, que ens faria perdre temps, el superaven en arribar a Cercs, per trobar-nos un tractor d’obres publiques; estava clar que l’objectiu d’arribar a casa a les 20,00 era ja inassolible.
El Miquel i la Rosa – que ens havien adelantat – ens saludaven a l’alçada de Berga; arribàvem a Mura – capital de les Valls del Montcau- , al Bages – a les 20,00, i ens acomiadàvem ara del Joan escoda; eres quasi les 20,45 quan m’assentava al costat de la meva mare a la que acostumo a visitar tots els dies, a Castellar del Vallès.
Havíem fet un xic tard, però ultra la obvietat que arribàvem sans i estalvi, la darrera visita d’aquest dia inoblidable, se’m faria present fins que aconseguia adormir-me, cosa que em va costar força de tant cansat que estava.
No tenim – ni volem tenir – remei, i li pregàvem als nostres sherpas que ens portessin fins a l’anomena’t Bullidor de la Llet, dins del proper terme de Gisclareny. Rep aquest nom pel color blanquinós que l’aigua fa sempre que circula a gran velocitat i/o a pressió; advertim que tant aquí com en qualsevol altre lloc del planeta.
Ens advertia el Miquel que possiblement en aquestes dates de juliol, malgrat les pluges de la primavera és infreqüent que aquesta surgència sigui visible; decidíem remuntar el Torrent del Forat, que es forma al ajuntar-se les aigües del torrent del Pendis i del torrent d'Escriu, i sota un sol d’injustícia, superàvem el petit pont de pedra, del que no hem sabut trobar cap dada. sou pregats d’enviar qualsevol informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La remor de l’aigua que baixa des del brollador ens animava, però com ens advertia el sherpa, no teníem el goig de contemplar-lo en acció. El Miquel m’enviava al vespre una imatge de l’any 2.008, que penjaré juntament amb la que aconseguíem en aquesta ocasió.
Quan ens acomiadàvem del Miquel i la Rosa, el rellotge superava les 18,00, amén de superar la distància entre el Berguedà Sobirà i el Vallès Occidental, trobaríem un camió que transportava fusta, que ens faria perdre temps, el superaven en arribar a Cercs, per trobar-nos un tractor d’obres publiques; estava clar que l’objectiu d’arribar a casa a les 20,00 era ja inassolible.
El Miquel i la Rosa – que ens havien adelantat – ens saludaven a l’alçada de Berga; arribàvem a Mura – capital de les Valls del Montcau- , al Bages – a les 20,00, i ens acomiadàvem ara del Joan escoda; eres quasi les 20,45 quan m’assentava al costat de la meva mare a la que acostumo a visitar tots els dies, a Castellar del Vallès.
Havíem fet un xic tard, però ultra la obvietat que arribàvem sans i estalvi, la darrera visita d’aquest dia inoblidable, se’m faria present fins que aconseguia adormir-me, cosa que em va costar força de tant cansat que estava.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.