Cercador
EL BOTÓ DE GEL
Un relat de: Ros Martí- Compartir:
EL BOTÓ DE GEL
Decidí no sortir mai més de casa. S’aïllà en un bucle de desídia i renecs. No és pas que no fes res: feia el manteniment i cura personal i de la casa: llit, menjar, pols... En la primeria, rebia trucades al mòbil que mai no responia fins que, esgotada la bateria, l'entaforà en un calaix. Quan el compte del banc començà a envermellir el trucaven al fixe, fins que tallaren la línia. Seguiren els talls: la llum, el gas, l'aigua... La senyora Antònia, del tercer, li feu la compra fins que no la pogué pagar. Llavors ella li portava menjar del seu i li deixava davant la porta del pis. De vegades se'l cruspien els gats dels veïns ocupes.
El dia que no pogué aixecar-se del llit li vingué en somnis el record del botó de gel: havia anat al mercat de bon matí; ho duia tot: el cistell de vímet, diners, la mascareta ben posada... A l'entrada del mercat ensopegà amb uns dipòsits grisos en els qual havies de prémer per desinfectar-te les mans. Ho féu i la gota de gel, com un botó, li refredà la mà. Instintivament la dugué als llavis enretirant lleugerament la mascareta i rumià, entre basques, si no era enmig d’una operació global de neteja a base de botons de gel...
Decidí no sortir mai més de casa. S’aïllà en un bucle de desídia i renecs. No és pas que no fes res: feia el manteniment i cura personal i de la casa: llit, menjar, pols... En la primeria, rebia trucades al mòbil que mai no responia fins que, esgotada la bateria, l'entaforà en un calaix. Quan el compte del banc començà a envermellir el trucaven al fixe, fins que tallaren la línia. Seguiren els talls: la llum, el gas, l'aigua... La senyora Antònia, del tercer, li feu la compra fins que no la pogué pagar. Llavors ella li portava menjar del seu i li deixava davant la porta del pis. De vegades se'l cruspien els gats dels veïns ocupes.
El dia que no pogué aixecar-se del llit li vingué en somnis el record del botó de gel: havia anat al mercat de bon matí; ho duia tot: el cistell de vímet, diners, la mascareta ben posada... A l'entrada del mercat ensopegà amb uns dipòsits grisos en els qual havies de prémer per desinfectar-te les mans. Ho féu i la gota de gel, com un botó, li refredà la mà. Instintivament la dugué als llavis enretirant lleugerament la mascareta i rumià, entre basques, si no era enmig d’una operació global de neteja a base de botons de gel...
Comentaris
-
per desenvolupar la idea[Ofensiu]EMBOIRAT | 07-10-2021 | Valoració: 7
M'ha agradat molt el primer paràgraf. Ben desenvolupada la idea podries tenir un relat molt interessant
-
Desidia i renecs.[Ofensiu]SrGarcia | 18-04-2021
Només per la frase: "S’aïllà en un bucle de desídia i renecs", ja hauria valgut la pena tot el relat.
-
Inquietant [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 17-04-2021 | Valoració: 10
Amb un sols botó de gel, has fet un relat inquietant de princpi a la fi. La crítica està en el gel per a desinfectar-se les mans.
Bon relat i original, Ros Marí.
Enhorabona.
Saluts.
l´Autor
70 Relats
164 Comentaris
19918 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Travesso de tornada el pont de les estrelles.Tots els meus relats, poemes i cabòries a celesti1462.blogspot.com.es
També el meu e-book RELATS FUGISSERS, disponible a Amazon per a qualsevol dispositiu. Va, que costa menys que un esmorzar...