Cercador
EL BOSC. MONISTROL DE CALDERS. MOIANÈS .BAGES
Un relat de: Antonio Mora VergésHavíem esmentat aquesta masia, en ocasió de recollir imatges de la propera casa de Mussarra, i de la seva església preromànica – en aquell moment en estat d’avançada ruïna -. Les dues masies es troben força properes – potser un quilòmetre de distància en línia recta - , enmig però hi ha la capçalera de tres torrents i dues carenes.
La masia del Bosc, situada a 629,6 metres d’altitud , apareix en alguns documents com a Bosc de Mussarra, aquesta denominació sembla tenir l’origen en la pertinença d’aquesta casa a la parròquia d’aquest nom, que sota l’advocació de Sant Pere, es mantindrà fins quasi a la fi de l’edat mitjana.
Impressiona el conjunt d’edificis que conformen un complex residencial que en poc s’assembla a la imatge ‘clàssica’ d'una masia antiga. Això es deu – segons ens expliquen – al fet que en el decurs del segle XX aquesta masia fou engrandida amb pedres procedents d'altres masies rònegues: el Casalot (o mas Alzina Martina), el mas Pla, el mas Pujol i possiblement el mas Llandric.
La majoria d'aquestes masies , juntament amb el Bosc i la mateixa Mussarra, constituïen la unitat parroquial, que fins les darreries de l’edat mitjana s’aplegava a l’església de Sant Pere .
La masia del Bosc té capella pròpia, dedicada a la Mare de Déu del Roser, on en la diada d’aquesta advocació mariana, segons ens explica el Joan Moliner Manau – que hi ha assistit en alguna ocasió – s’hi celebra un aplec obert a tothom. Actualment, després d'una reconstrucció i restauració, feta amb molta cura pels seus actuals propietaris, en la qual s'han conservat i reforçat tots els elements constructius antics, està habitada per uns masovers, i serveix de segona residència als actuals propietaris.
Prop d’aquesta masia es troba sant Pere Màrtir, una capella construïda a l'edat moderna, amb la intenció de protegir els conreus de vinya , en impedir el pas de les tempestes de pedra i granit, que acostumàvem a malmetre la verema. Des d’aquesta estratègica situació, hom pot admirar la major part del terme de Monistrol. Ens agradaria accedir a l’interior d’aquest Mas del Bosc. Antonio Mora Vergés
La masia del Bosc, situada a 629,6 metres d’altitud , apareix en alguns documents com a Bosc de Mussarra, aquesta denominació sembla tenir l’origen en la pertinença d’aquesta casa a la parròquia d’aquest nom, que sota l’advocació de Sant Pere, es mantindrà fins quasi a la fi de l’edat mitjana.
Impressiona el conjunt d’edificis que conformen un complex residencial que en poc s’assembla a la imatge ‘clàssica’ d'una masia antiga. Això es deu – segons ens expliquen – al fet que en el decurs del segle XX aquesta masia fou engrandida amb pedres procedents d'altres masies rònegues: el Casalot (o mas Alzina Martina), el mas Pla, el mas Pujol i possiblement el mas Llandric.
La majoria d'aquestes masies , juntament amb el Bosc i la mateixa Mussarra, constituïen la unitat parroquial, que fins les darreries de l’edat mitjana s’aplegava a l’església de Sant Pere .
La masia del Bosc té capella pròpia, dedicada a la Mare de Déu del Roser, on en la diada d’aquesta advocació mariana, segons ens explica el Joan Moliner Manau – que hi ha assistit en alguna ocasió – s’hi celebra un aplec obert a tothom. Actualment, després d'una reconstrucció i restauració, feta amb molta cura pels seus actuals propietaris, en la qual s'han conservat i reforçat tots els elements constructius antics, està habitada per uns masovers, i serveix de segona residència als actuals propietaris.
Prop d’aquesta masia es troba sant Pere Màrtir, una capella construïda a l'edat moderna, amb la intenció de protegir els conreus de vinya , en impedir el pas de les tempestes de pedra i granit, que acostumàvem a malmetre la verema. Des d’aquesta estratègica situació, hom pot admirar la major part del terme de Monistrol. Ens agradaria accedir a l’interior d’aquest Mas del Bosc. Antonio Mora Vergés
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.