Cercador
El bosc de formigó
Un relat de: sants78L'últim arbre salvatge plora.
Està sol,
acorralat.
Les seves arrels comencen a tocar el formigó.
Muntanyes de totxanes s'eleven al seu voltant
i ja no veu sortir el Sol,
ni el veu pondres.
Ara la llum la donen els homes.
Les fulles li han caigut,
confoses.
No saben si ha arribat la tardor
o la primavera.
No hi ha pluja, hi ha fum.
No hi ha blaus, hi ha grissos.
I el cant dels ocells ha deixat lloc
als claxons i als motors.
Ell,
l'últim,
poc a poc s'ofegarà
i agonitzant signarà
l'epitafi dels homes.
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
491226 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal