Edith

Un relat de: Edith

Edith va donar l'esquena al públic per posar-se a pensar.

-L'amor, per sobreviure, necessita que el cuidin, i es podria dir que jo l'he assassinat - va pensar.

Era un pensament totalment fora de lloc , però va ser el primer i probablement el més sincer i brutal que se li hauria ocorregut.

Allò que no deia amb paraules ho solia escriure. Edith creia que si no s'utilitzaven les paraules correctes i impactants, valia més no dir res. Creia que la seva vida era com un guió cinematogràfic ; misteriós, obscè, intrigant, descarat... No ho sé.

Edith parlava poc, però quan ho feia la seva única intenció era causar impacte - tot i que de vegades hagués d'acabar exagerant les coses a causa del gran avorriment i monotonia que envoltava la seva vida.

Aquella tarda va acabar entrant a una gran llibreria del centre. Mentre mirava un llibre de fotografies titulat Vertical New Yorkers , podia escoltar les converses de les persones que passaven pel prestatge de davant ; que era tot ple de llibres sobre cinema.

-Veus Joe, aquest és el llibre que jo et deia! - va dir una dona gran amb un jersei rosa i unes ulleres ovalades, senyalant un llibre de Katherine Hepburn.

-Ah! I tant! Doncs el comprem? - va fer el seu marit. Un home també gran com ella amb un jersei de color beix i unes ulleres que semblava que anessin a joc amb les de la seva dona.

Feien una parella entranyable i prou avinguda. Si a la seva edat Edith tenia parella, li agradaria que anessin junts al FNAC, i que discutissin sobre cinema, llibres, guions, art, fotografia, viatges i música. La visió d'Edith va anar més enllà d'aquell simple prestatge, els va poder veure aquella mateixa nit a casa. Tots dos estirats al sofà, veient un èxit del cinema actual mentre menjaven gelat de nous. Ella duria una samarreta d'algun viatge i ell alguna peça de color blau o beix.

Edith va somriure per darrere el prestatge. A la seva dreta, un home consultava un llibre sobre càmeres Reflex. Duia una motxilla turística, pantalons curts amb els mitjons bastant alts - al parer d'Edith - , unes sabates marrons i una camisa a ratlles roses i blaves ,que semblava que no hagués planxat mai.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Edith

1 Relats

0 Comentaris

619 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor