Cercador
EDIFICIS AMB HISTÒRIA. EL CENTRE CATÒLIC DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Un relat de: Antonio Mora Vergésretratava l’edifici del Centre Catòlic a la Rambla Just Oliveres, 30-34 de l’Hospitalet de Llobregat, i em cridava l’atenció una placa a la seva façana en la que s’explica que havia estat TEMPLO Y PARROQUIA en el període 1939-1942 ( està escrit en llengua castellana , i la raó amic lector per més que ho digui el Rei, és que en aquells anys el català era una llengua proscrita ). A més d’un ens sembla que ara dissortadament també.
Els festius els arxius culturals ' en linia' de la Generalitat de ‘Barcelona’ son inaccessibles – ho expliquen des de l’òptica dels ‘costos’, des les restriccions imposades pel Ministre d’Incultura, des de ... - sincerament penso que això l’any 2013, no té cap explicació.
El cens de l’any 1900 ens diu que hi havia 4.948 veïns.
Al final del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera) , l’any 1930 era ja 37.650.
En el llenguatge del feixisme l’Hospitalet estava dins del ‘CERCLE ROIG’, que algunes fonts històriques qualifiquen com ‘CERCLE BOIG’.
http://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2012/04/21/la-causa-general-a-lhospitalet-de-llobregat/
Les dades en ajudaran a entendre els fets tràgics del que anomenem ‘ genocidi contra Catalunya’ 1936-39
Del ‘martiri dels temples’ reprodueixo :
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, SANTA EULÀLIA DE MÈRIDA
Pel que fa a aquesta parròquia, l’informe afirma que hi havia un massiu moviment contra l’estament eclesiàstic i que els cristians foren molt perseguits (pàg. 47).
El 1936 el temple parroquial fou completament arrasat, i el campanar també desaparegué.
La casa rectoral també fou destruïda i l’arxiu parroquial cremat completament.
El 1939, un cop acabada la guerra, mossèn Lluís Mas, regent, inicià les obres de reedificació, que confià a Manuel Puig Janer. Les continuaren els mossens Lluís Reverter, regent, i Josep Homar, rector.
Les obres es portaren a terme a un ritme tan accelerat que ja l’any 1942 el nou temple, encara que provisionalment, fou habilitat pel culte.
El 1943 s’inaugurà el campanar, i el 1946 es beneí i s’inaugurà totalment el temple.
Entre 1946-1948 s’erigiren dos altars laterals.
El 1951 es beneí la capella del Santíssim.
Entre 1952 i 1960 s’erigiren altres set altars laterals, i el 1961 s’inaugurà la decoració definitiva de l’altar major.
El cens de l’any 1981, ens parla de 294.033 habitants – que ha estat el sostre màxim, assolit a cavall del segon feixisme ( Dictadura de Franco, i el començament de la ‘Democraciola ‘, que ha portat al REINO DE ESPAÑA a la misèria més absoluta ). A darreries del 2012 el nombre de veïns era de 257.057.
Els festius els arxius culturals ' en linia' de la Generalitat de ‘Barcelona’ son inaccessibles – ho expliquen des de l’òptica dels ‘costos’, des les restriccions imposades pel Ministre d’Incultura, des de ... - sincerament penso que això l’any 2013, no té cap explicació.
El cens de l’any 1900 ens diu que hi havia 4.948 veïns.
Al final del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera) , l’any 1930 era ja 37.650.
En el llenguatge del feixisme l’Hospitalet estava dins del ‘CERCLE ROIG’, que algunes fonts històriques qualifiquen com ‘CERCLE BOIG’.
http://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2012/04/21/la-causa-general-a-lhospitalet-de-llobregat/
Les dades en ajudaran a entendre els fets tràgics del que anomenem ‘ genocidi contra Catalunya’ 1936-39
Del ‘martiri dels temples’ reprodueixo :
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, SANTA EULÀLIA DE MÈRIDA
Pel que fa a aquesta parròquia, l’informe afirma que hi havia un massiu moviment contra l’estament eclesiàstic i que els cristians foren molt perseguits (pàg. 47).
El 1936 el temple parroquial fou completament arrasat, i el campanar també desaparegué.
La casa rectoral també fou destruïda i l’arxiu parroquial cremat completament.
El 1939, un cop acabada la guerra, mossèn Lluís Mas, regent, inicià les obres de reedificació, que confià a Manuel Puig Janer. Les continuaren els mossens Lluís Reverter, regent, i Josep Homar, rector.
Les obres es portaren a terme a un ritme tan accelerat que ja l’any 1942 el nou temple, encara que provisionalment, fou habilitat pel culte.
El 1943 s’inaugurà el campanar, i el 1946 es beneí i s’inaugurà totalment el temple.
Entre 1946-1948 s’erigiren dos altars laterals.
El 1951 es beneí la capella del Santíssim.
Entre 1952 i 1960 s’erigiren altres set altars laterals, i el 1961 s’inaugurà la decoració definitiva de l’altar major.
El cens de l’any 1981, ens parla de 294.033 habitants – que ha estat el sostre màxim, assolit a cavall del segon feixisme ( Dictadura de Franco, i el començament de la ‘Democraciola ‘, que ha portat al REINO DE ESPAÑA a la misèria més absoluta ). A darreries del 2012 el nombre de veïns era de 257.057.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.