Eco d'un comiat

Tant de bo puguera emportar-me l´aire que amagues als teus pulmons i la llum que transporta la teua mirada...
perdria la vida per conseguir la caixa que fera resonar la teua veu en la eternitat.

Ja veus, escric aquestes lletres per a intentar que el teu record siga el mateix d´ací uns anys...però se... que obriré la caixa i no resonarà la teua veu, la llum s´haurà perdut entre la foscor i l´aire haurà gelat el teu record.