Diumenge

Una colla de noies passeja pels carrers
i s´atura a la Plaça de l´Estació
i enceten la conversa de cada diumenge
al redós de la font i els quatre bancs.

Jo continuo llegint diaris i poemes
i escoltant els xiscles de les orenetes
voleiant sobre el sostre blau del cel,
aquí a dalt, al terrat de ma casa,
escrivint que arribaràs amb un vaixell
de veles blanques i somrient,
tot sembrant amb paraules i gestos
les llavors dels arbres més colossals
que creixen en les teues terres.

Passen ben distrets els dies.
És la vida dels qui esperem
algun motiu per tornar a sortir al carrer
a jugar de bell nou al pica-paret
o, potser, a la gallineta cega.
I esperarem impacients la nit de Sant Joan,
en cada vesprada abans de sopar,
per cremar la fusta de les cases
i els rostolls dels camins
i encendre la pólvora dels petards
a la Plaça de l´Església.

Més tard m´encendré un petard d´herba
i festejaré la tarda pel camí de la pedrera
fins descobrir els estels i la lluna
i tornar més perdut pel disgust
de pensar que demà caldrà tornar
a la ciutat on ara he de treballar.