Diari d'una era futura

DIARI D'UNA ERA FUTURA

L'àvia s'esvera quan veu la vida que porto. La societat ha canviat molt, moltíssim... i des que ella va néixer fins ara les coses han canviat molt. Encara no arriba a entendre com la dona ha pogut assolir un lloc de poder tan gran i encara entén menys que l'home hagi deixat que així fos.
A mi per contra em costa creure que les dones s'aparellessin només que amb un home i que permetessin que aquesta unió durés tota la vida. Ara la dona tria i escull 3 companys de convivència. L'àvia es posa les mans al cap i em diu que no sabem què volem. Però per mi és tot el contrari. Jo mateixa tinc 3 companys als que estimo de manera diferent i tots ells saben de l'existència dels altres i accepten aquesta relació.

El Robert és més jove que jo, ens portem 10 anys. Jo en tinc 35 de manera que ell amb 25 tampoc és cap noiet. S'està amb mi i em proporciona l'adrenalina del primer amor, de l'adolescència, de la llibertat de fer i desfer sense sentir responsabilitats. És un company de jocs, de sortides i excursions, de bogeries, de fer esports arriscats, de ... de fer-me sentir viva sense pensar en res més. Amb ell estranyament puc tenir sexe perquè d'entrada no és el que busquem cap dels dos, doncs ell és company de pell amb una altra dona i jo per això tinc en Jaume.
Aquest tipus de vida no m'ha impedit de ser mare i no per això sóc mala mare. L'àvia diu que abans una dóna quan era mare dedicava tot el seu temps als fills fins que eren totalment independents i que després ajudava a criar els nets fent de mainadera. El Felip m'ha donat 2 fills maquíssims i és un bon pare. He de dir que és cert que és amb el company amb que més temps passo i que som dos grans amics. El nostre interès, com el de qualsevol pare sigui quina sigui l'època en que viu, és la felicitat i el benestar dels nostres fills. La meva maternitat ocupa bona part de la meva vida però no m'absorbeix completament o anul·la la meva personalitat. Els nens i el Felip em fan molt feliç però
reconec que només amb ells no em sentiria complerta. Al cap i a la fi els petits deixaran de ser-ho i el Felip i jo quedarem com els bons amics que som però ja no caldrà que visquem junts i tots dos podrem continuar les nostres vides buscant nous horitzons.
Però només amb l'adrenalina del Robert i amb l'amistat del Felip no podria tirar endavant. Em cal el tercer company, em cal el Jaume, el meu company de pell.

En Jaume coneix aquella part de mi on no sóc ningú altre, no sóc la mare, no sóc l'amiga, sóc jo, només jo. En Jaume dorm amb mi gairebé cada nit. Coneix allò que necessito sense haver de parlar gaire. M'abraça i em consola si estic trista, es mostra tendre i pacient quan cal però alhora apassionat i devorador quan ho necessito. En Jaume és el meu company de pell, un home alt, moreno, atractiu. Un home que desperta els meus desitjos i coneix les meves hores secretes.

L'àvia diu que abans amb un sol company tenies prou i que ara les dones no sabem el que estem fent. I tot i que la societat ha canviat potser ella no està tan equivocada, doncs, la fidelitat o potser el costum d'abans et garantia una companyia fins el final dels teus dies. Ara mateix jo no puc dir que cap dels meus companys continuï amb mi quan sigui gran. El Robert ja pertany a una altra dona com a company de pell, el Felip voldrà viure la seva vida de forma independent i potser si que de tant en tant quedem per veure'ns però no és prou com per conviure junts. I el Jaume, ai el Jaume. Segur que acabarà sent pare dels fills d'alguna dona afortunada. Potser això és el que em faci més mal de tot, el fet d'haver de renunciar al Jaume.
De vegades em pregunto a qui d'ells estimo, a qui d'ells podria renunciar o el que és més important, qui d'ells m'estima de debò.
Si l'àvia ho sabés si que s'amoïnaria en veure que en aquesta societat la dona continua sense ser feliç tot i la seva situació de poder. Visc el present i visc enamorada de la meva vida.