despertar

I tanco els ulls, el llum ja està apagat, i recolzo el cap al coixí. Sento els llençols a la meva pell, avui no fa fred i dormo sense pijama. I ja amb els ulls tancats, oblido, però a la vegada, recordo, per relaxar-me, per poder entrar al món dels somnis. Repasso l'estat de tots i cada un dels músculs i ossos que componen el meu cos. No em fa mal res, és com si estigués dins la piscina, com si flotés, com si la gravetat hagués desaparegut. Recordo tot el que he fet durant el dia, oblido el que no ha valgut la pena i planejo la jornada que començarà al cap d'unes hores. També penso amb ell. I passo a un estat de ja no ser conscient del que penso, del que faig, i fins i tot, del que puc dir en veu alta. No controlo el meu cos, però la meva ment no mor, segueix en funcionament, fent sortir l'inconscient, que no es deixa veure, en prou feines durant el dia, com els ratpenats, amb la seva vida nocturna.
Al cap d'unes hores recupero la consciència. Ja puc sentir els obrers que treballen davant de casa, tot i encara estar dormint. També entreveig la claror que les meves parpelles deixen traspassar, tot i que encara dormo. De cop, m'adono que la meva ment funciona i sense voler-ho, m'adono que mentalment estic cridant desesperadament perquè no vull que la meva pell es desenganxi dels llençols, i que es doni per començat un altre dia en el mateix moment que els meus peus descalços toquin el terra.