Descobrir

Hola Anna.

Avui m'he llevat inquiet, trasbalsat. El sedentarisme no ha estat mai el meu fort. O potser sí. Bé, en tot cas, mai no ho ha estat el sedentarimse voluntari. I malgrat que les voluntats no són absolutes i el nostre control dels esdeveniments minva dia sí dia també, no és menys cert que porto massa temps en un mateix lloc sense haver-ne estat informat. Podria explicar-te que els últims esdeveniments s'han confabulat per deixar-me a terra, al moll de torn, però no ho faré. No ploraré per la meva sort quan aquesta m'ha donat tantes altres alegries. Només et diré que el sarró ja és ple i no accepta més excuses; que el camí espera ser descobert.

I la vida passa.

Amb alegries i preocupacions; febleses, frustracions i renaixements. Però sempre amb aquell cuquet que periòdicament em rosega per dins i em crida, sí!, em crida, que trenqui amb la quotidianeïtat, que surti a descobrir altres realitats, que faci el possible i l'impossible perquè el dia a dia no m'emmascari milers d'altres sensacions, plaers, pors, alegries, sentiments, tothora presents i tothora ocults als ulls de l'agredolça monotoneïtat.

Sembla fàcil, però no ho és. I cada vegada menys. Sobretot ara que començo a triar de debò. Això és la vida: triar. I ara toca triar pis, mobles, reformes: assentament. Assentar-se bé per fer bones arrels i poder ser més feliç en un futur, que esperem immediat, continuant la roda dels descobriments. Perquè una cosa sense l'altra no té sentit. Assentar-se per no moure's o moure's per no assentar-se. Ni una ni l'altra em farien feliç.

I la vida passa.

Amb la certesa que aviat albiraré un nou horitzó on anar a sentir-me diferent de nou i saber que tot té un sentit, que la roda del temps no em trepitja més del necessari, i que hi ha vida més enllà del metro, la feina i els carrers de la nostra ciutat; de la teva ciutat; de totes les ciutats que ens hem fet nostres més temps del que haguéssim triat. Serà Bangkok, Delhi, El Caire o Shanghai? Tant se val! Mentres t'ho pugui explicar i existeixi una altra ciutat -sempre una altra!, la següent, la millor- des d'on destijar-nos Bon Nadal.

Una abraçada molt forta i fins aviat. Cuida't.

Petons,

Roger