DES D'ALESHORES

DES D'ALESHORES.



En l'entorn, aquell any fou curull
de moltes i galanes dones,
i d'elles, ja em destacares tu
com la més vàlida de totes.

Qui sap si fou la teva cara
qui sap si va ser pel teu cos.
Ignoro què vas poder fer-me maca,
per llavors, em robessis ja el cor.

Primer, fixant-me en els teus ulls,
més tard, sentint la teva veu.
Hores d'ara no sé encara què tenies tu,
que en veure't, em fessis ja teu.

Continuo ignorant quin misteri tens
que d'ençà, en fes viure sols per a tu.
Però tot i haver passat tant de temps,
és per a mí, el més gran dels orgulls.

Ja des d'aleshores, i per sempre doncs,
caminàrem tots dos palpitant junts.
Així ho decidiren els nostres cors,
des d'aquell any o qui sap, si de més lluny.