D'entrada, t'estimo

Fa poc mes de 4 mesos que vaig tallar amb ma novia, un periode de temps mes llarg que el temps que vam passar junts, tot i aixi encara penso en ella, encara hi sento coses.
Fa dues setmanes vam tornar a parlar, per chat, volia intentar ser amic seu, ja no podre tenir mai mes el seu amor, pero si la seva presencia en la meva vida tant trista i pessima. I mentre parlem, m'agafa comfiança, sap que no la defraudare, i m'explica que li estan fent unes proves... Ella te problemes al cor, i potser l'operen, aixo no em preocuparia si hi hagues una esperança de vida del 100%, pero no es aixi, pot morir en la operacio i jo em sento com una merda, desitjant la maleida ignorancia en la qual vivia avans, perque ademes de sufrir perque potser marxa d'aquest mon, sufreixo perque se n'anira sense saber que segueixo estimantla.
El problema? No li puc dir que l'estimo; si ella m'estimes no soportaria que sortis de la meva vida altre cop, i si no ho fes perdria la posibilitat de pasar al seu costat un parell de dies.
Maleeixo a qui crees els dilemes...