Cercador
DEL LLOBREGAT A SANT ESTEVE DE VILA-RASA. VALLS DEL MONTCAU . BAGES
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Joan Escoda Prats, sherpa emèrit de les Valls del Montcau, encapçalava l’expedició que ens portaria, a la Rosa Planell Grau, al Miquel Pujol Mur, i a l’Antonio Mora Vergés, des dels Tres Salts, dits també ‘ els Ulls del Llobregat’, fins a Sant Esteve de Vila-Rasa.
El barranc dit de Sant Esteve, pel que fa a les tines de pedra seca, té força menys importància que la riera del Flaquer en el terme del Pont de Vilomara; únicament en el tram final, quasi al davant del Llobregat, hi ha un parells de grups rellevants d’aquestes edificacions.
Superàvem – no sense dificultats – els trams inundats del camí, que ens deixarà finalment davant l’església de Sant Esteve ; és ressenyable el doble campanar d’espadanya accessible per una escala exterior , i davant la porta , dins d’un espai voltat per una paret de pedra, el petit cementiri.
El primer document que parla de l’església és del 1017 i l’ubica al costat del riu Telario, que és l’actual riera de Talamanca o de Sant Esteve. Al 1030 l’església s’esmenta com a parròquia de Sant Esteve de Vilarasa , al 1282 ja com a sufragània de la parroquial de Talamanca; d’aquesta situació subsidiària en tenim constància en altres documents com el del 1685.
Al 1636, data que apareix al portal, l’església fou remodelada i/o reconstruïda profundament.
La capella fou víctima de la gran estultícia que visqué aquest país en ocasió de la Guerra Civil de 1936; foren robades les campanes i la imatge del sant destruïda.
L’any 1994, es retirà tota la vegetació que cobria la façana i es feren reconstruccions puntuals.
Actualment l’edifici no té culte habitual.
L’indret, malgrat l’existència d’una cantera relativament propera , transmet alhora gravetat i serenor.
Esperem haver superat amb nota, l’examen dels nostres sherpes per les terres de la Catalunya interior
El barranc dit de Sant Esteve, pel que fa a les tines de pedra seca, té força menys importància que la riera del Flaquer en el terme del Pont de Vilomara; únicament en el tram final, quasi al davant del Llobregat, hi ha un parells de grups rellevants d’aquestes edificacions.
Superàvem – no sense dificultats – els trams inundats del camí, que ens deixarà finalment davant l’església de Sant Esteve ; és ressenyable el doble campanar d’espadanya accessible per una escala exterior , i davant la porta , dins d’un espai voltat per una paret de pedra, el petit cementiri.
El primer document que parla de l’església és del 1017 i l’ubica al costat del riu Telario, que és l’actual riera de Talamanca o de Sant Esteve. Al 1030 l’església s’esmenta com a parròquia de Sant Esteve de Vilarasa , al 1282 ja com a sufragània de la parroquial de Talamanca; d’aquesta situació subsidiària en tenim constància en altres documents com el del 1685.
Al 1636, data que apareix al portal, l’església fou remodelada i/o reconstruïda profundament.
La capella fou víctima de la gran estultícia que visqué aquest país en ocasió de la Guerra Civil de 1936; foren robades les campanes i la imatge del sant destruïda.
L’any 1994, es retirà tota la vegetació que cobria la façana i es feren reconstruccions puntuals.
Actualment l’edifici no té culte habitual.
L’indret, malgrat l’existència d’una cantera relativament propera , transmet alhora gravetat i serenor.
Esperem haver superat amb nota, l’examen dels nostres sherpes per les terres de la Catalunya interior
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.