De tots colors

Aquella tarda jugàvem a endevinar coses que veiem a l'habitació on ens trobàvem. «Et toca a tu» em va dir. «Deixa'm pensar...», vaig respondre mentre observava l'habitació amb deteniment, «veig una cosa quadrada, que comença per la lletra c i que és del color dels teus ulls». «Del color dels meus ulls?», va expressar amb cara de sorpresa, «I de quin color els veus?». Vaig buscar la resposta en la seva mirada, però no vaig saber què contestar. «Què hi veig?» em vaig preguntar diverses vegades. Hi veia somriures, innocència, tardes fugaces, felicitat, algun sentiment que no sabia reconèixer i, fins i tot, m'hi veia a mi mateixa.

A partir d'aquell moment, vaig descobrir que darrere de cada color, s'amaga una història, un sentiment... Dues persones mai veuran el mateix color ataronjat propi de les postes de sol perquè cadascuna sentirà un color diferent, amb els seus records, les seves olors, les seves sensacions... Només aquells records intensos que encara mostren la seva essència es veuen en color. Els que la van perdent apareixen en blanc i negre. Però, en el fons, el blanc i el negre també són colors, colors que es van desgastant, colors efímers i eterns al mateix temps.

Si tanco els ulls, veig milions de colors, cadascun amb la seva pròpia ànima. Són ànimes fràgils que tan sols poden sobreviure a l'interior d'aquell o aquella que els ha creat, en aquest cas jo. Entre aquests colors, hi trobo amor, tristesa, ràbia, por, esperança... D'aquesta manera, puc desmembrar el meu jo i identificar tots aquells components que han fet de mi la persona que sóc.

Potser aquesta teoria dels colors pot semblar una mica singular. No obstant això, el que puc assegurar és que aquella tarda sempre tindrà un color especial, el color dels seus ulls.