Damunt l'arena

Un relat de: 1101ilime

Damunt l'arena

Com un dofí, damunt l'arena,
el cos humà, tot nu hi jeu

lliscoses i salades,
pedres amarades per les ones,
l'acaronen suaument,

els pels mes íntims,
tants anys tapats i encongits,
volen amb la dolça brisa marina

la frescor de l'aigua,
el Sol atenua

i el goig esdevé miratge
d'aquest paisatge inaudit.



Comentaris

  • deliciós el poema[Ofensiu]
    blaumar | 02-10-2006

    i encara més les sensacions que guardava entre records fins que els has despertat.

    Una abraçada.

  • la intimitat[Ofensiu]
    jaumesb | 28-09-2006 | Valoració: 10

    no coneix vestit
    el nudisme és independent

l´Autor

Foto de perfil de 1101ilime

1101ilime

85 Relats

53 Comentaris

72978 Lectures

Valoració de l'autor: 8.57

Biografia:
Molt he estimat i molt estimo encara
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fons plaer
que molta gent dirà incomprensible.

Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quant el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des l'ardor d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.

Miquel Martí i Pol

ANGELSEMILI@telefonica.net