Cercador
Damunt l'arena
Un relat de: 1101ilimeDamunt l'arena
Com un dofí, damunt l'arena,
el cos humà, tot nu hi jeu
lliscoses i salades,
pedres amarades per les ones,
l'acaronen suaument,
els pels mes íntims,
tants anys tapats i encongits,
volen amb la dolça brisa marina
la frescor de l'aigua,
el Sol atenua
i el goig esdevé miratge
d'aquest paisatge inaudit.
l´Autor
85 Relats
53 Comentaris
72978 Lectures
Valoració de l'autor: 8.57
Biografia:
Molt he estimat i molt estimo encaraHo dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fons plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quant el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des l'ardor d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.
Miquel Martí i Pol
ANGELSEMILI@telefonica.net