Cum Laude

Un relat de: Dorian

"Corruption rules my soul..."

-Iggy Pop


Diguem alguna cosa sobre els professors d'universitat. Si hi ha quelcom que superi a un professor de Filologia expert en Shakespeare o en Dret Constitucional o en Física Atòmica en els seus coneixements al seu àmbit es el seu gran, gegantí, portentós, i erecte com el penis d'un elefant indi EGO. Oh! D'acord, d'acord, hi ha professors enrotllats. El típic que s'asseu entre les taules dels alumnes sense emprar l'altar reverencial, dona la paraula, genera debats i respecta a l'alumnat com a companys homo sapiens i no com a estúpids micos amb defectes cerebrals emprats en proves farmacèutiques. I si hi ha quelcom que gratifiqui els seus fàl·lics egocentrismes -dels primers-, que els posi durs, es un bon adulador. Un bon pilota que els gratifiqui la seva necessitat de protagonisme i superioritat. Això amb l'addició de demostrar la seva sapiència descomunal i sense comparació. Diuen que a Nord Amèrica la cosa es diferent, que les classes les fan per generar debat i participació de l'alumnat, potser això ve de la tradició de la Declaration of Independence i el protestantisme, la valoració de l'individu, bla, bla bla... i tota aquesta merda xovinista que podria repapiejar un boig disfressat d'Abraham Lincoln, o senzillament els teachers no volen fer-se mal a la gola. Oh! I no es que els professors d'Universitat siguin la lacra de la societat, essers corruptes que creixen i es nodreixen de l'egoisme i la auto-complaença, horribles monstres sorgits de la ment de Lovecraft o Campbell. No! Son la avantguarda!!

Tenia un professor que utilitzava la classe com el seu vedat privat de caça. Seleccionava al seu cérvol jovenívol i un dia, espontàniament, el convidava a sopar. D'allà al llit i a la matricula d'honor. Normalment, segons diuen els rumors, el seu cérvol ideal era la jove Louis Vuitton, Dolce Gabbana... una bambi pija amb VISA vaja. Em donava especial fàstic el tio o potser em feia enveja que visqués tant bé. El cabró de muntanya et feia comprar els SEUS dos llibres escrits per la SEVA sobirana ment i, quan es generava cert debat el tallava fotent un speech de mitja hora absolutament soporífer i buit. Es clar, potser era enveja. L'hi pagaven per escriure aquelles tonteries i a mes s'anava al llit amb els maniquins mes macos de la Facultat. Però si hi ha quelcom que em satisfà es el fet de que els seus dos llibres els vaig robar i cap cèntim l'hi arribaria en concepte de Drets d'Autor. Petita satisfacció de l'envejós. Era patètic veure com els alumnes, ja homes i dones de vint i tants, l'hi feien fel·lacions públiques citant els seus propis llibres. Però també es cert que per aprovar només havies de citar-lo a sí mateix per que tingués una erecció egomaníaca.

Un exemplar entendridor dintre de la família dels enrotllatus doctus es aquell que es caracteritza, si es home, per dur texans i jaqueta informal, barba i preferentment ulleres, si es fèmina també texans i roba post-hippie i bijuteria barata flower-power. Aquest et tracta amb condescendència, s'interesa pel que penses i el teu futur laboral, fa gracies a classe i probablement vota a Iniciativa però en el fons necessita la mateixa dosis diària d'ego que els altres. Probablement quan era un cadell escoltava grunge i a Lennon i estava en contra de la guerra de Vietnam.

Llavors tenim al cretaceous doctus. Es tracta aquest d'un exemplar antediluvià que porta a la poltrona, en la seva cova denominada Càtedra, dedicant-se a la "recerca" -pausa valorativa-* durant Segles. Aquesta es, en realitat, l'aspiració de la resta d'espècies, l'evolució darwiniana del docent universitari. Aquest esser, per la seva longevitat, ja s'ha després del món dels mortals -es a dir, de donar classe en el sentit clàssic- i vola lliure en el món de la teoria, els manuals, els seminaris a l'estranger, els premis, etc.
No pretenia realitzar un estudi exhaustiu, ja que aquest es tema per antropòlegs. En definitiva, crec que em faré professor d'Universitat.

*No tinc res en contra de la Recerca que poden fer a medicina o a física, ja que potser sorgeixi el que trobi la cura per al càncer o reformuli la teoria de l'Univers, però a d'altres branques es una ofensa.




Comentaris

  • Profes i humiliació[Ofensiu]
    Bonhomia | 16-05-2009 | Valoració: 10

    Mai he anat a la universitat, però és fàcil imaginar-s'ho així. Jo, a l'escola i a l'institut, vaig poder observar com els professors eren uns ambiciosos fracassats, que es sentien bé només amb els "pilotes", com dius tu, i aquests pilotes s'havien d'humiliar uina mica, diguéssim. També m'imagino aquests últims fent favors als profes d'universitat.


    Sergi

l´Autor

Dorian

202 Relats

102 Comentaris

139338 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
"Milions son condemnats a una encara més fosca condemna que la meva, milions es revolten silenciosament contra el seu destí. Ningú coneix quantes revolucions a banda de les polítiques fermenten en les masses de gent que poblen la Terra."

"...human beings must love something, and, in the dearth of worthier objects of affection, I contrived to find a pleasure in loving and cherishing a faded graven image, shabby as a miniature scarecrow. It puzzles me now to remember with what absurd sincerity I doted on this little toy, half fancying it alive and capable of sensation."

-Currer Bell

"Soc la més eminent de les persones. I la més indigna"

-Mao Zedong

"The art of life is the art of avoiding pain"

-Thomas Jefferson

"It is a curious object of observation and inquiry, whether hatred and love be not the same thing at bottom. Each, in it's utmost development, supposes a high degree of intimacy and heart-knowledge; each renders one individual dependent for the food of his affections and spiritual life upon another; each leaves the passionate lover, or the no less passionate hater, forlorn and desolate by the withdrawal of his object."

-Nathaniel Hawthorne

"At eighteen our convictions are hills from which we look; at forty-five they are caves in which we hide"

-F.Scott Fitzgerald

"Imanishi se hallaba obsesionado con la idea de que a menos de que llegara pronto para él la destrucción, el infierno de la vida cotidiana se reavivaría y le consumiría; si la destrucción no sobrevenía inmediatamente estaría sometido todavía más tiempo a la fantasía de que le devorara la estolidez. Era mejor verse arrastrado a una catástrofe repentina y total que carcomido por el cáncer de la imaginación. Todo ello podía deberse al miedo inconsciente a que se revelara su indudable mediocridad si no se daba fin a sí mismo sin demora."

-Yukio Mishima

"Why did his mind fly uneasily to that void, as if it were the sole reason why life was not thoroughly joyous to him? I suppose it is the way with all men and woman who reach middle age without the clear perception that life never can be thoroughly joyous: under the vague dullness of the grey hours, dissatisfaction seeks a definite object, and finds it in the privation of an untried good."

-George Eliot

" [...]It is "your" congressman, "your" highway, "your" favorite drugstore, "your" newspaper; it is brought to "you", it invites "you", etc. In this manner, superimposed, standarized, and general things and functions are presented as "especially for you". It makes little difference whether or not the individuals thus addressed believe it. Its success indicates that it promotes the self-identificacion of the individuals with the functions which they and the others perform."

-Marcuse

"[...] how the drunk and the maimed both are dragged forward out of the arena like a boneless Christ, one man under each arm, feet dragging, eyes on the aether."

-David Foster Wallace

"That's the whole trouble. You can't ever find a place that's nice and peaceful, because there isn't any. You may think there is, but once you get there, when you're not looking, somebody'll sneak up and write "Fuck you" right under your nose. Try it sometime. I think, even, if I ever die, and they stick me in a cemetery, and I have a tombstone and all, it'll say "Holden Caulfield" on it, and then what year I was born and what year I died, and then right under that it'll say "Fuck you." I'm positive, in fact."

-J.D.Salinger

“The so-called 'psychotically depressed' person who tries to kill herself doesn't do so out of quote 'hopelessness' or any abstract conviction that life's assets and debits do not square. And surely not because death seems suddenly appealing. The person in who Its invisible agony reaches a certain unendurable level will kill herself the same way a trapped person will eventually jump from the window of a burning high-rise. Make no mistake about people who leap from buring windows. The terror of falling from a great height is still as great as it would be for you or me standing speculatively at the same window just checking out the view; i.e. the fear of falling remains a constant. The variable here is the other terror, the fire's flames. And yet nobody down on the sidewalk, looking up and yelling 'Don't!' and "Hang on!', can understand the jump. Not really. You'd have to have personally been trapped and felt flames to really understand a terror way beyond falling”
― David Foster Wallace, Infinite Jest