Cercador
CREU DE PEDRA D’ABRERA
Un relat de: Antonio Mora VergésAbrera tenia poc més de 750 veïns, quan el Josep Salvany Blanch, retratava la Creu de Pedra, que hom situa entre els segles XVI-XVII, i que dona actualment nom a la petita Plaça que hi ha al final del carrer Major. Us deixo l’enllaç perquè possiblement algú reconeixerà els personatges assentats a la base.
No tenia ocasió de repetir – com en altres ocasions la fotografia – quan venint de les mal dites ‘ Escoles Velles’, anava de camí als rentadors públics del carrer de la Font perquè l’any 1936 , al començament del genocidi contra Catalunya va ser trencada. Es va instal•lar novament desprès de la seva restauració; la descripció ens diu : Creu de pedra que s'alça sobre una base circular de pedra granítica amb tres graons. La columna, octogonal, aguanta una creu que té als extrems dels braços noves creus. En un costat té una imatge de Jesucrist crucificat i a l'altre una representació de la Mare de Déu. A sota, a mode de capitell, es troben les figures de Sant Antoni Abat, Sant Jordi i Sant Llorenç, així com un escut format per una flor de lis i dos ocells. A la base de la creu hi ha una inscripció que assenyala que va ser feta per en Roc Saller.
M’hi sobraven els fils que a Catalunya pengen sistemàticament davant de qualsevol ‘monument’, seguint fidelment les consignes de ‘dessolar la terra’ que contra nosaltres s’acordaven l’any 1714
De la seva història llegia : al capbreu de Santjoan i Amat de Palou, de l'any 1630, ja es fa esment a una creu de fusta que hi havia a Abrera, al camí ral de Montserrat, al punt on afrontava amb les terres el Camp de la Font o d'en Bassa. Aquest terreny es correspon al lloc on avui dia està el carrer de la Font, molt a prop de la creu de terme. Més tard, l'any 1890, Josep Reig i Vilardell descriu ja la creu de terme de pedra, la qual, afirma, fou traslladada des de prop de l'Hostal del Pi.
Recordo quan vaig començar a recollir imatges d’Abrera, el comentari ‘ que qualifico d’habitual’, aquí no hi ha res d’interessant !. Penso ben contràriament que com per arreu hi ha moltes coses a ‘viure’; cal únicament mirar-se les coses amb ‘ulls nets’.
Ah!, necessito dades del Nou Ajuntament, sou pregats de fer-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No tenia ocasió de repetir – com en altres ocasions la fotografia – quan venint de les mal dites ‘ Escoles Velles’, anava de camí als rentadors públics del carrer de la Font perquè l’any 1936 , al començament del genocidi contra Catalunya va ser trencada. Es va instal•lar novament desprès de la seva restauració; la descripció ens diu : Creu de pedra que s'alça sobre una base circular de pedra granítica amb tres graons. La columna, octogonal, aguanta una creu que té als extrems dels braços noves creus. En un costat té una imatge de Jesucrist crucificat i a l'altre una representació de la Mare de Déu. A sota, a mode de capitell, es troben les figures de Sant Antoni Abat, Sant Jordi i Sant Llorenç, així com un escut format per una flor de lis i dos ocells. A la base de la creu hi ha una inscripció que assenyala que va ser feta per en Roc Saller.
M’hi sobraven els fils que a Catalunya pengen sistemàticament davant de qualsevol ‘monument’, seguint fidelment les consignes de ‘dessolar la terra’ que contra nosaltres s’acordaven l’any 1714
De la seva història llegia : al capbreu de Santjoan i Amat de Palou, de l'any 1630, ja es fa esment a una creu de fusta que hi havia a Abrera, al camí ral de Montserrat, al punt on afrontava amb les terres el Camp de la Font o d'en Bassa. Aquest terreny es correspon al lloc on avui dia està el carrer de la Font, molt a prop de la creu de terme. Més tard, l'any 1890, Josep Reig i Vilardell descriu ja la creu de terme de pedra, la qual, afirma, fou traslladada des de prop de l'Hostal del Pi.
Recordo quan vaig començar a recollir imatges d’Abrera, el comentari ‘ que qualifico d’habitual’, aquí no hi ha res d’interessant !. Penso ben contràriament que com per arreu hi ha moltes coses a ‘viure’; cal únicament mirar-se les coses amb ‘ulls nets’.
Ah!, necessito dades del Nou Ajuntament, sou pregats de fer-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.