Country. El parèntesi de Nadal.

Començàvem el curs venint de les vacances d’estiu, i ja toca aturar-nos, no tant per fer vacances que alguns sortosament en podran fer, com per atendre com cal, la munió de compromisos, laborals, familiars ,... que aquestes diades comporten.

El dijous 1 de desembre fèiem ‘ ad gloriam, ad ostentaionem ‘ , potser el primer dels sopars ‘nadalencs’, el dels Amics del Country de Castellar del Vallès.

La meva tasca – com sempre – és únicament la de recollir alguna imatge, i fer alhora una petita crònica, en aquest cas de la vetllada.




Gaudia amb els progressos d’alguns que començaven aquest any.




I, em delectava – una vegada més – amb el grup – principalment de balladores - de que s’ha mantingut fidel des del primer dia, al projecte dels Amics del Country de Castellar del Vallès.




El món volta, i no ho fa sempre com ens agradaria, però de la secció de noticies horribles, se’n encarreguen els ‘mitjans públics’, i jo pretenc únicament – no se si podré aconseguir-ho - , recollir el testimoni d’una bolla colla de persones, que troben en el country i en la seva pràctica, una ocasió excel•lent per carregar per carregar ‘les piles’, i posar al temps – bo o dolent- la millor cara possible.

Desprès de sopar, entrepans, beguda i gelat, també cafè per a qui en va voler prendre, es reprenia el ball fins quasi la mitjanit en que s’imposava la lògica, i no és altra que el divendres encara s’ha de treballar, estudiar, o fer aquelles coses que ‘toca fer ‘ els dies laborables.

Felicitats als que s’ocupen de la logística – ho fan tan senzill, que no ens n’adonem - , gràcies als ‘ teachers’ per encomanar-nos a tots el seu entusiasme, ànims als qui tot just comencen, i perseverança i humilitat a les ‘veteranes’.

A tots, els millors desitjos per les properes festes de Nadal.