cossa de vells

COSSA DE VELLS

A mi quant em varen fer vell, jo ja ho era de vell, molts anys abans, tot-hom m'ho deia, sembles un vell de seixanta anys¡¡ a mitja edat, no hi veuràs¡¡
Però jo feia el ronsu, hi anava fent la meva.
Però el dia arribà, vull dir ser un ancià, en sembla que hi ha molt jovent, que no sap que vol dir això.
Perquè avui en dia totes les cosses canvien, ara tenim Gent Gran , com a molt, perquè el correcte es dir Gent de la tercera Edat.

I el que ve d'erbeca, no hi entén ni un borrall, i diu " jo amb pensava que només tenien tres marxes els cotxes" , mira les persones també; es curiós no?
I a llavors veus les diferencies, en tot .
Ara vas pel carrer, i quant tens al davant una dona, i no es casual, perquè de dones n'hi ha per cremar un foc, veus que tot son pantalons, i penses, sara un home ?
Dons no senyor, quant tu veus uns pantalons, sense rumiar gaire, veus que es una dona.

El mes greu es trobar un home, perquè ells també porten, pantalons cabells llargs i rossos.
O sigui que no saps per on vas.
Però el mes agraït, es veure com remena la dona, a la meva joventut, totes anaven amb faldilles, no hi havia ni un sol pantalon, en sembla que també era pecat, i segur que ho era , encara sento a la mare dient a la seva filla i també altres mares ; ON vas amb aquest cul pel mon, que no ho veus que set menjaran els homes?
Ara quant vas pel carrer, desprès de veure tants culs remenant, et quedes marejat.
Vas mirant l'un i l'altre, i quedes molt distret, perquè n'hi ha de molt macos la veritat sigui dita, es com si fessin un concurs, però el premi es del qui el mira.

Tot ha canviat tant, en tots els aspectes.......
Jo quant era petit, sempre amb deien, ves en conte, no baixis de la acera, i no traspassis el carrer..... i veies un cotxe, allà baix molt lluny, perquè ni havia molt pocs, doncs t'esperaves que pesés, no fos cas que no pogués parar, o que no t'agües vist.
Ara es al reves com totes les cosses, ara tu creues i veus com ve, pro diuen, ja es pararà, i mes si hi ha pas CEBRA, a llavors si el mates, val mes que et moris perquè, no tindràs prous anys per pagar-li la indemnització.
Això del pas CEBRA es el invent mes collonut del segle, es allò de "passeu vós", "no passeu vós" , i no se sap mai qui es qui ha de passar . Quant es de nit i mullat, llavors el drama es mes que mortal.
Sense anar mes lluny, la setmana passada, va haver-hi un accident, davant de casa.
Es un invent perfecte, per anar-ho esclafant tot.
I dels vaches d'aquets de la gepa, abans teníem vaches normals fets pel desgast del asfalt, si es que n'hi havia d'asfalt, i a llavors tenies d'anar poc a poc, i no pesava res, era el mes normal.

Ara pots corre, perquè el terra es pla, abans es deia terra, ara l'han batejat com SOL, com si fos EL CARA EL SOL , tant entranyable i inoblidable.
Pro de cop i volta, et fot un salt el cotche, un cop de cap al sostre, i la rascada al "ferm", que en diuen els entesos, que si no es destrossa el cotche es per casualitat.

Total , l' endemà, a revisar els baixos, als tallers de reparació, que es com si els hi toqués la RIFA de NADAL.
I ha una carretera a Sant Cugat, que allò no es un bado al rebés, es una muntanya, de gairebé 2 metres
d' ampla, com si fos les balles pels emigrants.
Desprès de moltes protestes, han posat un senyal de perill, pro no de perill normal, sinó de avís, de perill prefabricat, perquè sinó et descollonas.