Clássics

Tots estàvem parats en punt mort quan vaig veure apropar-se la teva figura voluptuosa, i de corbes impossibles per el retrovisor. T'obries pas entre la resta de quatre rodes amb la teva atronadora personalitat. Mentre ells, joves no gaire rodats, intentaven cridar la teva atenció de l'única amb nom i cognom a la carretera: la Harley Davidson. Feien sonar el clàxon, altres picant-te l'ullet amb els fars de xenó, també hi havia qui et convidava a posar-te al seu costat amb l'intermitent. Fins i tot, alguns baixaven la finestreta per mostrar-te el seu navegador calculant mil rutes rutes previsibles.

Però vas passar de llarg i et vas apropar a mi remenant el xassís fins parar-te avant meu, un vell cadillac, clàssic i amb la capota baixada que no tenia res a ocultar com tu. No vaig poder evitar mirar-te allà on el seient acaba i passa a ser objecte del desig, provocant un augment de les revolucions per minut del meu oxidat motor fins calar-me. Sort del fre de mà que va evitar que xoqués amb el de darrera. La clau de contacte va reaccionar ràpid tornant-me a posar en marxa, per fer sonar a l'antiquada autoràdio temes de dècades passades.

Vas girar el teu manillar cromat per mirar-me mentre donaves gas just quan el semàfor es posava en verd, i vaig acceptar el repte accelerant cap un destí desconegut. Tots dos cremant l'asfalt, trecant les normes establertes al traspassar línies continues per rodar de costat, o tu davant i jo darrera pegats, sense guardar distancies. Vas aconseguir que tornes a sentir-me jove al fluir per les meves vàlvules el líquid d'or. Admissió lenta al principi, augmentant el ritme de la compressió que ens va portar a un explosió, deixant escapar fum blanc com testimoni de la nostra passió.

Fins que vaig gastar l'última gota de benzina quedant-me aturat, vient com t'allunyaves per sempre més de mi.