Ciutats de refugi [ Mora ]

Ciutats de refugi [ Mora ]

Novament lupa i atlas per cercar aquells llocs, no només del nostre país, o de l'anomenada Península Ibèrica, sinó com veureu en molts altres llocs del món. Poblacions anomenades Mora, o en algun cas Mora de ... o La Mora .... I perquè aquesta recerca ?. Es tracta de comprovar si com és recull en el Deuteronomi 4,41 i 19,1 , en algun moment trobem llocs on era possible trobar refugi als autor d'un homicidi [ tot i que ho matisa, el qui ha mort algú involuntàriament, sense estar-hi enemistat ].

I, perquè Mora ?, doncs perquè etimològicament se'n deriven tot un seguit de mots, sobretot en llengua castellana [ morada,morador,...] que clarament ens refereixen a aquest concepte , com a lloc on es viu, i d'alguna manera on és te protecció [ encara avui, diem que la nostra casa, és el nostre castell, oi ?]. I pel que fa a la presència d'aquestes poblacions en el cas de la Península Ibèrica en trobem a: Província de Toledo, Província de Tarragona, a la Baixa Ribagorça , a Barcelona [ prop del Matagalls ], prop de Tàrrega , a l'Empordà; també a l'actual Portugal. A la resta del món en llocs tant dispars com : SUECIA, NIGERIA, MINNESOTA, ARGENTINA.
Cal fer esment, ja que és d'importància cabdal, que l'actual nom de moltes poblacions, no ha estat sempre el mateix, i això és particular i dissortadament cert, més en aquelles poblacions de fundació àrab , que en la resta de poblacions, tot i que per unes o per altres raons, la política sempre s'ha preocupat més de fer canviar el noms dels pobles, que d'arranjar-los de forma adequada, oi ?

Aquesta tesi [ com totes ] demana una confirmació documental, que llevat de la col·laboració dels lectors, veig com molt i molt difícil de poder aportar.

De perquè algunes persones tenen el cognom Mora, sembla que no cal fer-ne gaire prova, oi ?. La major son descendents de persones nascudes en una població que s'anomenava així, com ho son, tots aquells que tenen un cognom, que alhora identifica una població. Calen exemples ? La resta dels cognoms, veien o d'una activitat [ fuster ,metge ,pagès ,carnisser ,cosidor,... ] amb les derivacions propiciades per la presència en l'administració pública catalana de persones nascudes en altres llocs de la península, que desconeixien la nostra llengua, i que en la seva majoria, no la volien conèixer. Hi ha també un nombrós grups de cognoms quina procedència, en el cas dels catalans [ com feien els romans ] serà anomenar al fill també amb el nom del pare, recordeu persones que tenen un nom propi de cognom ?, els àrabs en varen ensenyar que calia només afegir el prefix bin o ben al nom del pare, i en relació al castellà i altres llengües, ja no fora un prefix, sinó un sufix, en el cas dels castellans, anglesos, escandinaus... Hom afegeix al cognom " ez", "son", "ich", "ova", "sen".

Així a Castella aparegueren:

Alvarez : fill d´Alvaro Martinez: : fill de Martín
Perez: : fill de Pedro Dieguez : fill de Diego
González : fill de Gonzalo López : fill de Lope
Sanchez : fill de Sancho

Garcia : fill de Garce [ fora una excepció d'aquelles que confirmen les regles, oi ?]

A Anglaterra : Dickingson (son=fill)

A Rusia : Ivanovich, Ivanova.( en aquest cas es feminiza el cognom, ja que el porta una dona). (vich=fill , ova=filla)

A Escandinavia: Andersen (sen=fill).

Amb tot això, marxem però del tema inicial, oi ?. Dons no amic lector, amb aquest exercici, voldria compartir amb tu, el coneixement que tenim de la procedència de la major part dels cognoms, fins i tot de l'origen ètnic , dels nostres avantpassats, per així dir-ho dels primers "usuaris" molts de nosaltres tenim cognoms d'arrel àrab, com " Messeguer, Gomà, Codina, Cassany, Galceran, Boada o Amat; altres malgrat no ser tant corrents com ,Ivorra, Jorba, Gassol, Massutí, Cadafau, Castellsaguer, Xexart, Zamit, Serreinat o Salem. alguns indubtablement islámics: Homar, Sirat, Salat, Aiet. I restes de pertenencies tribals, com Beneseit, Benejam, Bennàser, Benimeli. Tenim també cognoms de procedència jueva, la major dels que tenen o tenien terminació en ch, Duch, Domènech, Rosich, Estruch, ... i alguns encara de tanta tradició com Vidal. I en la tesi d'aquest article, tenim també la materialització d'una de les institucions que és recollien en l'antic testament, [Les Ciutats de refugi ] i que son comuns alhora a ; àrabs, jueus i cristians, en la mesura de que les tres religions, admeten el caràcter sagrat dels llibres de la bíblia. Dissortadament altres institucions com la condonació dels deutes l'any setè, l'any jubilar, l'any sabàtic, i les especials regulacions en benefici dels pobres i emigrants no s'han adoptat enlloc, almenys fins al dia d'avui, ni pels àrabs, jueus o cristians, en aquest sentit, podem afirmar, que més enllà de les paraules d'uns i altres, per la majoria, dissortadament l'únic Déu , és el DOLAR, l'EURO, o qualsevol moneda.

Amic lector per desgràcia, contra aquesta conducta mendaç, tant i tant estesa, no hi han enlloc Ciutats de refugi, oi ?

mora.a@guimera.info