Cercant la inspiració

En la foscor del meu cor,
amb el paraigües obert
et cerco pel carrer moll,
però sols el trobo desert.

Qui t'acull, nina de vidre?

Et veig, musa, perdo el nord,
duus un somriure despert,
però saps bé que a l'interior
tinc un pensament incert.

Digues-me què sents, nena bonica.

Núvols negres i tristor,
somnolència i desconcert,
el silenci em fa por,
però tu tens l'esguard serè.

Tu em portes el nou dia.

M'esperes en un revolt
sinuós del carrer etern
m'amanyagues amb l'amor
i amb el teu vestit vermell.

Fes-me sempre companyia.