Catxiruleta

Tot ho matises amb la teua dolcesa
aquell lèxic assuavit, la minúscula
que acarona el llenguatge i l’eleva a música.
No te n’adones? Si parles s’ou poesia.

El frec només del seu ressò
m’esbatana fins el sisé sentit,
allò inescrutable que evadir
et permet aquest viure rúfol.

Des que no t’escolte que m’ensordix
l’estridència de la dona corrent,
l’eco reverberant, llunyà brogit.
Trencadís, que vanament demana ordre.
D’esquitllentes, fer-lo sonar, fondo vagit.
Ressuscitarà la lira el mot traspuat.

27/12/2009 i 28/1/2010