Catalina

Un relat de: Dorian

Pal·liatius es com la barca de Caront. L'últim viatge al món dels morts. Allà i resten en espera de la seva última hora, del seu últim minut, del seu últim sospir, munts d'ancians. Tal com Hamlet en el monòleg del cementiri, aquí no importen les classes o les professions. La vida es redueix per a tots a esperar, entre tubs de sèrum, l'arribada de la gèlida mà. Catalina fora monja. Va dedicar la seva vida a Déu, i ell ara l'hi pagava amb mesos d'agonia a una cambra de parets blanques i llum florescent. No obstant, aquesta zona entre dos mons també es lucrativa. Molts familiars, secretament esperant i desitjant el final del seus familiars, contracten persones que tinguin cura d'ells, a banda de les infermeres. Que atenguin als metges, que s'informin de l'evolució -eufemisme inútil en aquest lloc- del pacient, que netegin aquell cos oblidat. La Marta n'és una d'elles. Tenint un horari força flexible a l'hospital on treballa, es llogada per famílies per a que tingui cura dels seus pares, dels seus tiets, dels seus ancians... La seva feina consisteix en l'anomenada "neteja postural", es a dir, en rentar aquells cossos esquifits i desnodrits per evitar l'aparició de nafres. En rentar els pixats i els excrements d'aquells esquelets que tornen a ser nens abans de retrobar-se amb el no-res. La costum a habituat a la Marta a la desaparició esporàdica dels seus clients: un dia la habitació era habitada per aquella caricatura humana, al següent es buida, substituïda per una nova encarnació del calvari. Potser "calvari" es inadequat, potser més encertat fora "calvari en sedació" Jesucrist hauria pregat per una bona dosis de morfina intravenosa, o millor, per un agradable xut d'heroïna abans de la Creu. El fill de Déu hauria acollit aquesta droga amb delit i ara el cristianisme seria una secta de yonkis. Marxant per un moment de l'habitació on la Marta neteja a la Catalina, situant-la de costat, podem retrocedir a 1874. Bayer, coneguda empresa farmacèutica, va refinar la morfina en heroïna i la va comercialitzar al mercat. Sense Bayer ens hauríem perdut les grans epidèmies d'heroïnomania i els grans escriptors de la Beat Generation yankie. Però tornem a la sala. Catalina resta en estat paralític després de la neteja i la Marta llegeix al costat. La Marta coneix de l'existència d'una neboda, que es la que paga el seu sou, però mai l'ha vista, com l'Esperit Sant. Ella parla amb el metge que visita a la Catalina i ella, de tant en tant, l'hi parla a aquell cos engarrotat. La Catalina només mou una mà, compulsivament, es l'únic signe de consciencia. Amb els dies la Marta ha detectat com aquell moviment violent simbolitza l'estat interior d'aquell esser que no pot expressar-se. Un dia va aparèixer una monja velleta. Era companya al convent d'on procedeix la Catalina. Va entrar amb passes insonores i la Marta es va esglaiar de veure aquella aparició en mig de la sala. Va fer un gest amb el cap en direcció seva i va romandre una estona agafant la mà dels moviments convulsius i acariciant el rostre consumit al que l'hi havia crescut un desagradable bigoti. El dia següent la monja va tornar i, per sorpresa de la Marta, l'hi va proposar treure-li el bigoti a la Catalina. No s'esperava una mostra de coqueteria com aquesta en una religiosa, despresa ja del món terrenal. Potser era per complaure a Sant Pere. Aquell mateix dia va tornar a parlar amb la neboda, que, després de preguntar per la Catalina i d'agrair els serveis, cosa que va fer en uns minuts, va penjar. El dia següent, quan la Marta es dirigia a la sala de la Catalina, en obrir la porta, va veure que el llit era buit. No calia que preguntés als metges o les infermeres, la resposta ja la coneixia. En baixar per les escales i creuar un passadís encerat que donava al carrer va veure, fugaçment i a l'altre banda del carrer, a una monja amb les mans agafades i mirant cap a la finestra de l'habitació de la Catalina. Ella la va saludar sense rebre resposta. I va marxar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Dorian

202 Relats

102 Comentaris

139347 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
"Milions son condemnats a una encara més fosca condemna que la meva, milions es revolten silenciosament contra el seu destí. Ningú coneix quantes revolucions a banda de les polítiques fermenten en les masses de gent que poblen la Terra."

"...human beings must love something, and, in the dearth of worthier objects of affection, I contrived to find a pleasure in loving and cherishing a faded graven image, shabby as a miniature scarecrow. It puzzles me now to remember with what absurd sincerity I doted on this little toy, half fancying it alive and capable of sensation."

-Currer Bell

"Soc la més eminent de les persones. I la més indigna"

-Mao Zedong

"The art of life is the art of avoiding pain"

-Thomas Jefferson

"It is a curious object of observation and inquiry, whether hatred and love be not the same thing at bottom. Each, in it's utmost development, supposes a high degree of intimacy and heart-knowledge; each renders one individual dependent for the food of his affections and spiritual life upon another; each leaves the passionate lover, or the no less passionate hater, forlorn and desolate by the withdrawal of his object."

-Nathaniel Hawthorne

"At eighteen our convictions are hills from which we look; at forty-five they are caves in which we hide"

-F.Scott Fitzgerald

"Imanishi se hallaba obsesionado con la idea de que a menos de que llegara pronto para él la destrucción, el infierno de la vida cotidiana se reavivaría y le consumiría; si la destrucción no sobrevenía inmediatamente estaría sometido todavía más tiempo a la fantasía de que le devorara la estolidez. Era mejor verse arrastrado a una catástrofe repentina y total que carcomido por el cáncer de la imaginación. Todo ello podía deberse al miedo inconsciente a que se revelara su indudable mediocridad si no se daba fin a sí mismo sin demora."

-Yukio Mishima

"Why did his mind fly uneasily to that void, as if it were the sole reason why life was not thoroughly joyous to him? I suppose it is the way with all men and woman who reach middle age without the clear perception that life never can be thoroughly joyous: under the vague dullness of the grey hours, dissatisfaction seeks a definite object, and finds it in the privation of an untried good."

-George Eliot

" [...]It is "your" congressman, "your" highway, "your" favorite drugstore, "your" newspaper; it is brought to "you", it invites "you", etc. In this manner, superimposed, standarized, and general things and functions are presented as "especially for you". It makes little difference whether or not the individuals thus addressed believe it. Its success indicates that it promotes the self-identificacion of the individuals with the functions which they and the others perform."

-Marcuse

"[...] how the drunk and the maimed both are dragged forward out of the arena like a boneless Christ, one man under each arm, feet dragging, eyes on the aether."

-David Foster Wallace

"That's the whole trouble. You can't ever find a place that's nice and peaceful, because there isn't any. You may think there is, but once you get there, when you're not looking, somebody'll sneak up and write "Fuck you" right under your nose. Try it sometime. I think, even, if I ever die, and they stick me in a cemetery, and I have a tombstone and all, it'll say "Holden Caulfield" on it, and then what year I was born and what year I died, and then right under that it'll say "Fuck you." I'm positive, in fact."

-J.D.Salinger

“The so-called 'psychotically depressed' person who tries to kill herself doesn't do so out of quote 'hopelessness' or any abstract conviction that life's assets and debits do not square. And surely not because death seems suddenly appealing. The person in who Its invisible agony reaches a certain unendurable level will kill herself the same way a trapped person will eventually jump from the window of a burning high-rise. Make no mistake about people who leap from buring windows. The terror of falling from a great height is still as great as it would be for you or me standing speculatively at the same window just checking out the view; i.e. the fear of falling remains a constant. The variable here is the other terror, the fire's flames. And yet nobody down on the sidewalk, looking up and yelling 'Don't!' and "Hang on!', can understand the jump. Not really. You'd have to have personally been trapped and felt flames to really understand a terror way beyond falling”
― David Foster Wallace, Infinite Jest