Cercador
CASTELLOLÍ. COVES DE CAN LLUCIÀ O DE LA FONT DEL FERRO
Un relat de: Antonio Mora VergésHavíem deixat el vehicle al costat de la porta d'accés a la finca anomenada "El Gos Blanc"; a la seva publicitat expliquen que és un centre caní on es desenvolupen diferents activitats; cria, selecció i venda de cadells, educació canina i ensinistrament. També com activitat bàsica s'ocupen de l' hostalatge de gossos. La activitat de residència canina es du a terme en unes noves instal·lacions, amplies confortables sobre una superfície 25.000 m2 situats a les afores de Castellolí en un incomparable paratge rodejat de boscos.
Disposen d'uns amplis boxes amb exterior, 4 zones d'esbarjo de 2.000 m cada una per que el seu gos pugui d'un bon exercici diari. Les instal·lacions, integrades totalment en el paisatge i la vegetació autòctona , conformen un entorn immillorable pel descans i esbarjo dels gossos.
Seguíem el camí del costat de la tanca metàl·lica, i mentre anàvem ascendint sentíem cada cop més lluny, al final quasi com un soroll somort, els lladrucs dels animals.
No hi ha cap mena d'indicació, i quan començàvem ja a desesperar, hem sentit per damunt dels nostres caps unes veus, i hem cridat perquè ens sentissin : esteu a les coves ?. La resposta afirmativa, i les indicacions per ascendir entre la brusca ens han permès finalment trobar l'entrada de la cova.
Del lloc trobem la següent informació :
La denominació d'aquesta cavitat ve donada per la seva proximitat a la font homònima d'aigües ferruginoses.
A la base del cingle on estan situades s'observen dos grans obertures i d'altres accessos menors, tots ells comunicats amb la galeria principal.
La sala més gran té aproximadament uns 100 m2 i encara conserva algun testimoni actiu d'estalactites i estalagmites.
Les coves, explorades per Amador Romaní, tenen una xarxa laberíntica de galeries amb un recorregut total d'uns 450 m. i 10 metres de profunditat.
Als seus dos vestíbuls intercomunicats s'hi ha identificat restes de ceràmiques del període neolític antic evolucionat postcardial, datades entre el 4.200 i el 3.800 aC; correspondria, doncs, a un hàbitat en cova contemporani ja al tipus d'hàbitat a l'aire lliure en cabanes.
La manca de senyalització, és un handicap quasi insalvable perquè moltes més persones, s'apropin a l'Anoia Desconeguda.
Quan tornin els Plans Nacionals d'Obres, cal que això de la senyalització s'inclogui en els corresponents programes locals.
Escrit queda.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.