Cercador
CASTELLADRALL, LES PARETS QUE PARLEN. NAVÀS. BAGES.CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl lloc està documentat històricament des de l'any 941 en una donació que els vescomtes Onofred i Guinedella feren d'un alou que posseïren “dintre el terme del castell Edral” a sant Urbici i al monestir de Serrateix, que en venerava les relíquies.
El topònim Castelladral , es generaria a partir d’un antropònim, i significaria castell d'Alderald o d'Aderald, en algues tesis; altres contràriament el fan derivar de adrado/adrada en el sentit de ‘separat, allunyat,apartat’.
L'any 1184 consta com a castlà Bernat de Manlleu, el qual el passà a Bernat de Rocafort, que a la vegada el deixà a Guillem de Rocafort.
El 1360, Pere el Cerimoniós el vengué als consellers de la ciutat de Manresa.
El 1413 Ferran I vengué la jurisdicció de Castelladral a la família Peguera, que tindrien la residència en el gran casal que domina el nucli, i que possiblement correspongui al segle XVI.
De la construcció militar que el motivà, queden només algunes ruïnes situades en un turonet (681 metres ), a redós, els forats practicats a la pedra i les restes d’un cup de vi, ens diuen clarament que aquí hi hagué un grupet de cases, primer i principal nucli del poble durant segles.
La ‘borratxera americana’, convertiria la petita construcció d'estil romànic llombard del segle XI, de planta basilical, amb tres naus molt estretes i altes i que a la capçalera tenia tres absis amb altars dedicats a Sant Miquel, la Mare de Déu i Sant Joan; en l’església ‘ mastodòntica’ d’una sola nau, coberta amb volta de creueria a l’estil gòtic; però feta de rajols i enguixada. A la capçalera hi quedà un únic absis de forma rectangular.
Ens expliquen que llarg de la nau hi havia sis capelles laterals, tres per banda, cobertes amb volta de canó amb cassetons, que el Renaixement havia fet molt populars. Al llarg del XVII, en aquestes capelles s’hi anaren posant els altars amb els corresponents retaules d’estil barroc, que desaparegueren durant la Guerra Civil, com moltes d’altres obres d’art.
A mitjan del segle XVIII es construí el campanar, de torre quadrada.
La imatge tòpica de Castelladrall és òbviament l’església parroquial de Sant Miquel; per a mi però seran els testimonis que els antics pobladors van deixar en les parets de pedra.
En això de la ‘història’ tothom posa l’èmfasi allà on li sembla, oi ?.
El topònim Castelladral , es generaria a partir d’un antropònim, i significaria castell d'Alderald o d'Aderald, en algues tesis; altres contràriament el fan derivar de adrado/adrada en el sentit de ‘separat, allunyat,apartat’.
L'any 1184 consta com a castlà Bernat de Manlleu, el qual el passà a Bernat de Rocafort, que a la vegada el deixà a Guillem de Rocafort.
El 1360, Pere el Cerimoniós el vengué als consellers de la ciutat de Manresa.
El 1413 Ferran I vengué la jurisdicció de Castelladral a la família Peguera, que tindrien la residència en el gran casal que domina el nucli, i que possiblement correspongui al segle XVI.
De la construcció militar que el motivà, queden només algunes ruïnes situades en un turonet (681 metres ), a redós, els forats practicats a la pedra i les restes d’un cup de vi, ens diuen clarament que aquí hi hagué un grupet de cases, primer i principal nucli del poble durant segles.
La ‘borratxera americana’, convertiria la petita construcció d'estil romànic llombard del segle XI, de planta basilical, amb tres naus molt estretes i altes i que a la capçalera tenia tres absis amb altars dedicats a Sant Miquel, la Mare de Déu i Sant Joan; en l’església ‘ mastodòntica’ d’una sola nau, coberta amb volta de creueria a l’estil gòtic; però feta de rajols i enguixada. A la capçalera hi quedà un únic absis de forma rectangular.
Ens expliquen que llarg de la nau hi havia sis capelles laterals, tres per banda, cobertes amb volta de canó amb cassetons, que el Renaixement havia fet molt populars. Al llarg del XVII, en aquestes capelles s’hi anaren posant els altars amb els corresponents retaules d’estil barroc, que desaparegueren durant la Guerra Civil, com moltes d’altres obres d’art.
A mitjan del segle XVIII es construí el campanar, de torre quadrada.
La imatge tòpica de Castelladrall és òbviament l’església parroquial de Sant Miquel; per a mi però seran els testimonis que els antics pobladors van deixar en les parets de pedra.
En això de la ‘història’ tothom posa l’èmfasi allà on li sembla, oi ?.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.